Sep 29 2008
The Big country [score] / Jerome Moross. — 1958
És una banda sonora favorita, i per mi un recordatori personal. I a l’Anel li agradarà i possiblement hi estarà d’acord. És una pel·li que devíem veure al cine del Pepolla, i si no ho vam fer, tot això que vam perdre’ns.
The Big country [crèdits inicials], amb el galop dels cavalls
Algunes bandes sonores originals em feien levitar: Lawrence of Arabia i Senjou No Merii Kurisumasu (aquesta encara em fa levitar). Però és que tinc molt pocs referents per comparar. D’aquí a uns anys, tal vegada la meva banda sonora favorita serà
- més europea? probablement d’un país fred o d’una pel·lícula ambientada en un país fred
- l’haurà compost algun jazzman?
- amb presència de música de cambra
- vès que no sigui lleugereta, com jo, i em quedi amb The Pink panther.
A descobrir. I tants caps, tants barrets. The Big country és molt bonica.
I recordeu,
per sant Miquel, el raïm té gust de mel i la figa no té pèl
i que el correfoc d’Alforja va anar si fa no fa així:
Ball de diables a la plaça del Mercadal. -- Alforja, 2008, 27 de setembre
