Morenita tiene una escoba

Eso de activar un gestor de estadísticas en un blog que no aspira a tener éxito por la cantidad de visitas –StatPress reloaded, lo hice el miércoles por la noche, aprovechando que subía al servidor la versión Coltrane , 2.7., de WordPress y practicaba un inicio de exfoliación al menú lateral– es útil pero creo que me va a condicionar mucho. Creo que lo quitaré en breve. Sorprende llegar a los 100 visitantes únicos diarios, que se visualizen unas 230 páginas, que hoy haya visitas de 10 feeds (sorprendente, sorprendente) y que entre gente buscando otra cosa y te agregue a su lector de feeds, que venga gente buscando información (principalmente desde Google) sobre la “Assemblea de la facultat de Lletres” ( quiénes serán? dónde está el emoticono de hacer butifarra?), sobre la “muerte de José Cepero”, “fotos con enema”, la suzuki marauder y una chica que se apellida así en Facebook, “ubermens”, “sota la palmera”,  …

Y sobre la poesía, algo que la gente también busca mucho y en consecuencia llega aquí , Mina me dice que está en ello, que no entréis hoy todavía a buscar el comentario al punto 2 de la rèplica que no és una rèplica, que esta tarde se ha ido un rato, ranqueando, a la librería, de donde le avisaron de que han llegado dos poemarios que pidió (Atles de la memòria y Poemes de pedra seca). Para regalar. A personas que de momento no leen blogs, pero afortunadamente no por los argumentos de Javier Marías, el desubicado (gracias tripu por la noticia, y muy adecuada tu carta); espero que recapacite.

Para pasar el rato en navidades:

1. instalad SongBird en Windows, más que un reproductor maravilla al que he llegado gracias a jomaweb, de Velocidad de escape: “Impactado con SongBird 1.0″,
2. haced caso de algunos consejos de Juan Lupión, de Yogur griego, que da alternativas a aplicaciones de Google: “Menos es más : alternativas a Google”. La entrada ya tiene siete meses, pero el consejo de no quedarse con un único proveedor que pueda controlar la información que manejas (salvo el de acceso a la red: de este no escapamos tan fácilmente) no caduca,
3. en Patologías urbanas Javier Castañeda no pierde su estilo: “Las malas lenguas”,
4. si venís de la colla d’Alforja, que sé que hoy hay cena de cumpleaños (felicitats Andreu!) contemplad a Bénabar en acción, en “Le dîner”, y recordad que en toda familia, escogida o biológica, cada uno tiene que encontrar su lugar sin hacer demasiadas concesiones más allá de las que impone la ética social –que para mí incluye decir la verdad, de lo que se hace y de lo que se piensa–, con humor y con la menor violencia posible.

Le dîner / Bénabar. — 2006

J’veux pas y’aller à ce dîner, j’ai pas l’moral, j’suis fatigué, ils nous en voudront pas, allez on n’y va pas. En plus faut que je fasse un régime ma chemise me boudine, j’ai l’air d’une chipolata, je peux pas sortir comme ça. Ça n’a rien à voir je les aime bien tes amis, mais je veux pas les voir parce que j’ai pas envie.

On s’en fout, on n’y va pas, on n’a qu’à se cacher sous les draps, on commandera des pizzas, toi la télé et moi, on appelle, on s’excuse, on improvise, on trouve quelque chose, on n’a qu’à dire à tes amis qu’on les aime pas et puis tant pis.

J’suis pas d’humeur tout me déprime et il se trouve que par hasard, y’a un super bon film à la télé ce soir. Un chef-d’œuvre du 7ème art que je voudrais revoir, un drame très engagé sur la police de Saint-Tropez. C’est une satire sociale dont le personnage central est joué par de Funès, en plus y’a des extraterrestres.

On s’en fout, on n’y va pas, on n’a qu’à se cacher sous les draps, on commandera des pizzas, toi la télé et moi, on appelle, on s’excuse, on improvise, on trouve quelque chose, on n’a qu’à dire à tes amis qu’on les aime pas et puis tant pis.

J’ai des frissons je me sens faible, je crois que je suis souffrant, ce serait pas raisonnable de sortir maintenant. Je préfère pas prendre de risque, c’est peut-être contagieux, il vaut mieux que je reste ça m’ennuie mais c’est mieux. Tu me traites d’égoïste, comment oses-tu dire ça ? Moi qui suis malheureux et triste et j’ai même pas de home-cinéma.

On s’en fout, on n’y va pas, on n’a qu’à se cacher sous les draps, on commandera des pizzas, toi la télé et moi, on appelle, on s’excuse, on improvise, on trouve quelque chose, on n’a qu’à dire à tes amis qu’on les aime pas et puis tant pis.

Que eso, una también reconoce que tiende a quedarse en casa, pero que tiene ganas de comprarse la suzuki y ver a la colla (una mica, només una mica) més sovint

Tags: Alforja, Atles de la memòria, Bénabar, estadísticas, familias, Javier Marías, Le diner, Patologías urbanas, Poemes de pedra seca, Sobre la poesia, SongBird, StatPress reloaded, tags, tripu 1.0rc2, Velocidad de escape, Yogur griego

Sota “Una rèplica que no és una rèplica”, a El vertigen del trapezista.

Al comentari directe de l’entrada, publicat allà per no donar-me l’oportunitat de modificar-lo, hi intercalaria una cita tremenda, il·lustrativa, shakespeariana, d’Ariel Santamaria, líder juantxi, que apareix al vídeo que us he afegit al final:

No tinc paraules, per definir lo que sento ara… Per tant, com que no puc parlar, cantaré.

La resposta a la pregunta del punt 3, Sobre reconèixer les experiències viscudes de veritat en un text, sobre calar la versemblança a partir dels focus d’atenció en el record, dissabte o diumenge vinent. Després d’experimentar físicament el concert de Mishima. Retransmetent des d’Alforja o rodalies.

Crec que la començaré contestant la pregunta 2 d’un meme adreçat a escriptors –moooolt parcialment: hauré de triar una veritat de les moltes que podria contestar No us puc enllaçar de cop tots els memes contestats a una adreça del blog on apareixen perquè aqueix blog ha decidit, ahir, eliminar les etiquetes 8-| i ara ja no pots clicar a “qüestionari” i que et surtin els 15 qüestionaris. Re que no solucioni una classe pràctica de biblioteconomia contemporània:

• Ara hem d’aplicar tècniques d’IR i oferirem resultats en una pàgina externa. Els baixarà la ratio de visites des d’enllaços directes en altres webs, circumstància que –si són uns obsessos de les estadístiques– no els ajuda a saber ni d’on vénen les visites, ni a posicionar-se en cap rànquing de blogs (com ara Technorati), pero potser sí en cercadors a través de les paraules “rcanovalls” i “qestionari”, que ja són molt buscades
• Oferir una pàgina de resultats de Google en el seu lloc els pot fer baixar lleugeríssimament el Pagerank. Ha estat una intuició/record que podria demostrar si dormo menys hores.
  
• Escriure aquesta postdata em permet enllaçar uns apunts de fernand0 sobre Technorati vs Google que si teniu un moment tecnològic us aniran bé per ampliar la cultura general internètica.
• Bonus: pel que fa a l’ambiciós (o no?) Blocs de lletres, tot i el mashup en bolquers (ja creixerà), sembla que no aprofiten les etiquetes. Raro, raro. Crear un mashup fent un núvol conjunt de totes les etiquetes dels blocs de lletres seria revelador i et permetria navegar alhora entre molts blogs. S’haurien de posar d’acord en la morfologia de les etiquetes, per començar, que serà més senzill que posar-s’hi en les categories. Tots els substantius de noms comuns en plural, per exemple. Sóc la primera que no ho revisa sempre i, per tant, no sempre ho respecta.

P.d. La meva gestora de la col·lecció favorita torna de Reus i em diu “és preciós”, i a mi em cau la bava. Tinc tres carrets per digitalitzar de fotos “dels meus llocs”, tirades a finals de juliol per a una entrada caducada que s’havia de dir “Anunci d’una ciutat on ja no vull viure”.

No puc estar d’enllaçar-li coses que hi passen… que molt talent de Reus (no us perdeu el final del vídeo, amb les reflexions de l’alcalde) vol baixar a Barcelona a treballar, descapitalitzant la ciutadeta.

A la CORI són molt dolentots o despistats, i tenen molt material penjat al Feisbuc que no és accessible des de fora. Com ara l’últim vídeo: l’anunci del sorteig de participacions de loteria del partit. La Mercè no em podia portar loteria perquè no hi va anar en dimarts o dijous, que és quan la venen L’encarregaré a algun taxista portuguès.

Aquest vídeo és de la Diada d’enguany:

Ariel Santamaria, regidor de la CORI a l’Ajuntament de Reus, visita el Parlament de Catalunya i anuncia que es presentarà a les eleccions de la Generalitat. — Barcelona, 2008, 11 de setembre

Tags: Antaviana (blog), Ariel Santamaria, Blocs de lletres, categorías, CORI, Diada, El vertigen del trapezista, etiquetas, Facebook, Google PageRank, loteria, Mishima, punt 4, recuperación de información [: Google], Reflexiones e irreflexiones, Reus, Sobre la poesia, tags, Technorati