Morenita tiene una escoba

Sota “Una rèplica que no és una rèplica”, a El vertigen del trapezista.

Al comentari directe de l’entrada, publicat allà per no donar-me l’oportunitat de modificar-lo, hi intercalaria una cita tremenda, il·lustrativa, shakespeariana, d’Ariel Santamaria, líder juantxi, que apareix al vídeo que us he afegit al final:

No tinc paraules, per definir lo que sento ara… Per tant, com que no puc parlar, cantaré.

La resposta a la pregunta del punt 3, Sobre reconèixer les experiències viscudes de veritat en un text, sobre calar la versemblança a partir dels focus d’atenció en el record, dissabte o diumenge vinent. Després d’experimentar físicament el concert de Mishima. Retransmetent des d’Alforja o rodalies.

Crec que la començaré contestant la pregunta 2 d’un meme adreçat a escriptors –moooolt parcialment: hauré de triar una veritat de les moltes que podria contestar No us puc enllaçar de cop tots els memes contestats a una adreça del blog on apareixen perquè aqueix blog ha decidit, ahir, eliminar les etiquetes 8-| i ara ja no pots clicar a “qüestionari” i que et surtin els 15 qüestionaris. Re que no solucioni una classe pràctica de biblioteconomia contemporània:

• Ara hem d’aplicar tècniques d’IR i oferirem resultats en una pàgina externa. Els baixarà la ratio de visites des d’enllaços directes en altres webs, circumstància que –si són uns obsessos de les estadístiques– no els ajuda a saber ni d’on vénen les visites, ni a posicionar-se en cap rànquing de blogs (com ara Technorati), pero potser sí en cercadors a través de les paraules “rcanovalls” i “qestionari”, que ja són molt buscades
• Oferir una pàgina de resultats de Google en el seu lloc els pot fer baixar lleugeríssimament el Pagerank. Ha estat una intuició/record que podria demostrar si dormo menys hores.
  
• Escriure aquesta postdata em permet enllaçar uns apunts de fernand0 sobre Technorati vs Google que si teniu un moment tecnològic us aniran bé per ampliar la cultura general internètica.
• Bonus: pel que fa a l’ambiciós (o no?) Blocs de lletres, tot i el mashup en bolquers (ja creixerà), sembla que no aprofiten les etiquetes. Raro, raro. Crear un mashup fent un núvol conjunt de totes les etiquetes dels blocs de lletres seria revelador i et permetria navegar alhora entre molts blogs. S’haurien de posar d’acord en la morfologia de les etiquetes, per començar, que serà més senzill que posar-s’hi en les categories. Tots els substantius de noms comuns en plural, per exemple. Sóc la primera que no ho revisa sempre i, per tant, no sempre ho respecta.

P.d. La meva gestora de la col·lecció favorita torna de Reus i em diu “és preciós”, i a mi em cau la bava. Tinc tres carrets per digitalitzar de fotos “dels meus llocs”, tirades a finals de juliol per a una entrada caducada que s’havia de dir “Anunci d’una ciutat on ja no vull viure”.

No puc estar d’enllaçar-li coses que hi passen… que molt talent de Reus (no us perdeu el final del vídeo, amb les reflexions de l’alcalde) vol baixar a Barcelona a treballar, descapitalitzant la ciutadeta.

A la CORI són molt dolentots o despistats, i tenen molt material penjat al Feisbuc que no és accessible des de fora. Com ara l’últim vídeo: l’anunci del sorteig de participacions de loteria del partit. La Mercè no em podia portar loteria perquè no hi va anar en dimarts o dijous, que és quan la venen L’encarregaré a algun taxista portuguès.

Aquest vídeo és de la Diada d’enguany:

Ariel Santamaria, regidor de la CORI a l’Ajuntament de Reus, visita el Parlament de Catalunya i anuncia que es presentarà a les eleccions de la Generalitat. — Barcelona, 2008, 11 de setembre

Tags: Antaviana (blog), Ariel Santamaria, Blocs de lletres, categorías, CORI, Diada, El vertigen del trapezista, etiquetas, Facebook, Google PageRank, loteria, Mishima, punt 4, recuperación de información [: Google], Reflexiones e irreflexiones, Reus, Sobre la poesia, tags, Technorati

Una peli muda durante la primera hora. Pixar se ha superado: a mi juicio, está al nivel de sus mejores cortos (Lifted es uno de mis favoritos, que vi junto con Ratatouille) y de The Incredibles. La disfrutamos en colla en un cine periférico y luego nos permitimos el lujo de cenar unos kebabs sentados a ras de calle -porque después de esperar una hora no nos dieron mesa para siete- mientras hablábamos de los residuos humanos , que es de lo que va la historia.

WALL-e (Waste Allocation Load Lifter Eatrh-Class) comprime la basura en cubos, que luego ordena a modo de ladrillos de zigurats. No se le ocurre resolver el cubo de Rubik, aunque le fascine por su forma y colorido. EVE (Extra-terrestrial Vegetation Evaluator) sí procesa con potencia suficiente para decidir (innecesariamente?) que se puede jugar con él. Perdón: me quedo con una frase del crítico del Daily Mail, it is indeed a hard movie to explain.

Parte del discurso musical se apoya en un par de canciones de Hello Dolly, “It only takes a moment”, versión Michael Crawford aka Cornelius aka Frank Spencer (aquí en un remedo de My fair Lady ). También estan Etta James (”At last!”) y otras perlas, con el imposible-no-invitarle Peter Gabriel en la secuencia de créditos. Gabriel también colabora en otro track de la banda sonora de Thomas Newman (ehem, por rapidshare), el responsable de las de The green mile y American Beauty.

Por no hablar de la contención en los créditos finales, que dan un discreto repaso a gran parte de la historia del arte. IMPERDIBLE: yo secuestraría todos los sobrinos disponibles y volvería a verla.

Tags: Reus