És una banda sonora favorita, i per mi un recordatori personal. I a l’Anel li agradarà i possiblement hi estarà d’acord. És una pel·li que devíem veure al cine del Pepolla, i si no ho vam fer, tot això que vam perdre’ns.
The Big country [crèdits inicials], amb el galop dels cavalls
Algunes bandes sonores originals em feien levitar: Lawrence of Arabia i Senjou No Merii Kurisumasu (aquesta encara em fa levitar). Però és que tinc molt pocs referents per comparar. D’aquí a uns anys, tal vegada la meva banda sonora favorita serà
més europea? probablement d’un país fred o d’una pel·lícula ambientada en un país fred
l’haurà compost algun jazzman?
amb presència de música de cambra
vès que no sigui lleugereta, com jo, i em quedi amb The Pink panther.
A descobrir. I tants caps, tants barrets. The Big country és molt bonica.
I recordeu,
per sant Miquel, el raïm té gust de mel i la figa no té pèl
i que el correfoc d’Alforja va anar si fa no fa així:
Ball de diables a la plaça del Mercadal. -- Alforja, 2008, 27 de setembre
Abans que ens n’oblidem, recollim novament un avís de l’Andreu sobre un dels actes més sonats de la Festa Major d’Alforja (disculpeu…) d’enguany: l’actuació de La Salseta del Poble Sec al Pavelló sembla ser que a partir de les 24.00h del 27 de setembre, dissabte.
Manierisme davant la Sort / Anel. -- Alforja, 2008, 28 de juliol
També se suposa que els diables sortirem abans –ah, havia de ser una sorpresa, el programa?–, i encara tindrem temps de dutxar-nos, revestir-nos i sopar, no sé exactament per quin ordre. Aquest diumenge a les 12 del migdia, a l’Ateneu, estem convocats a una reunió prèvia, i ho apunto públicament aquí per si els redactors del blog del Ball de Diables d’Alforja encara no ho han publicat al blog (en el seu descàrrec: hem rebut correus electrònics amb una setmana d’antelació): un altre dia la Morenita us explica què és Twitter i què s’hi pot fer.
Servidora es reserva l’assistència i no pas per fer-se pregar. El que és públic és que les multituds l’aclaparen una mica. I perquè és de nas –o morro– fi i el poble put, no només de tocinos, sinó també de petroquímica, i últimament ha estat delicadeta i li vénen basques mentals. I se m’acut que en comptes d’amagar el cap sota l’ala per mor de perdre població i per tant calers, de la pudor petroquímica ens en podríem queixar més alt i més clar perquè Peraforts i El Morell i altres no haguessin de fer sols la seva batalla. De la dels tocinos no sé què dir-ne: sempre n’hi havia hagut i a casa teníem l’escorxador al davant. Debat, debat.
Si només volgués escoltar La Salseta i fer-la petar, m’escoltava els mp3 a qualsevol altre lloc. Com que si hi vaig, i sou amics/gues, us intentaré treure a ballar encara que sàpiga que us poso en un gran apuru, més val que escalfeu motors amb aquest temassu:
Sota una palmera i ben fumat / La Salseta del Poble Sec
