Morenita tiene una escoba

StatPress reloaded : Spy, para Morenita tiene una escoba. -- 2008, 20 de diciembre

Eso de activar un gestor de estadísticas en un blog que no aspira a tener éxito por la cantidad de visitas –StatPress reloaded, lo hice el miércoles por la noche, aprovechando que subía al servidor la versión Coltrane , 2.7., de WordPress y practicaba un inicio de exfoliación al menú lateral– es útil pero creo que me va a condicionar mucho. Creo que lo quitaré en breve. Sorprende llegar a los 100 visitantes únicos diarios, que se visualizen unas 230 páginas, que hoy haya visitas de 10 feeds (sorprendente, sorprendente) y que entre gente buscando otra cosa y te agregue a su lector de feeds, que venga gente buscando información (principalmente desde Google) sobre la “Assemblea de la facultat de Lletres” ( quiénes serán? dónde está el emoticono de hacer butifarra?), sobre la “muerte de José Cepero”, “fotos con enema”, la suzuki marauder y una chica que se apellida así en Facebook, “ubermens”, “sota la palmera”,  …

Y sobre la poesía, algo que la gente también busca mucho y en consecuencia llega aquí , Mina me dice que está en ello, que no entréis hoy todavía a buscar el comentario al punto 2 de la rèplica que no és una rèplica, que esta tarde se ha ido un rato, ranqueando, a la librería, de donde le avisaron de que han llegado dos poemarios que pidió (Atles de la memòria y Poemes de pedra seca). Para regalar. A personas que de momento no leen blogs, pero afortunadamente no por los argumentos de Javier Marías, el desubicado (gracias tripu por la noticia, y muy adecuada tu carta); espero que recapacite.

Para pasar el rato en navidades:

1. instalad SongBird en Windows, más que un reproductor maravilla al que he llegado gracias a jomaweb, de Velocidad de escape: “Impactado con SongBird 1.0″,
2. haced caso de algunos consejos de Juan Lupión, de Yogur griego, que da alternativas a aplicaciones de Google: “Menos es más : alternativas a Google”. La entrada ya tiene siete meses, pero el consejo de no quedarse con un único proveedor que pueda controlar la información que manejas (salvo el de acceso a la red: de este no escapamos tan fácilmente) no caduca,
3. en Patologías urbanas Javier Castañeda no pierde su estilo: “Las malas lenguas”,
4. si venís de la colla d’Alforja, que sé que hoy hay cena de cumpleaños (felicitats Andreu!) contemplad a Bénabar en acción, en “Le dîner”, y recordad que en toda familia, escogida o biológica, cada uno tiene que encontrar su lugar sin hacer demasiadas concesiones más allá de las que impone la ética social –que para mí incluye decir la verdad, de lo que se hace y de lo que se piensa–, con humor y con la menor violencia posible.

Le dîner / Bénabar. — 2006

J’veux pas y’aller à ce dîner, j’ai pas l’moral, j’suis fatigué, ils nous en voudront pas, allez on n’y va pas. En plus faut que je fasse un régime ma chemise me boudine, j’ai l’air d’une chipolata, je peux pas sortir comme ça. Ça n’a rien à voir je les aime bien tes amis, mais je veux pas les voir parce que j’ai pas envie.

On s’en fout, on n’y va pas, on n’a qu’à se cacher sous les draps, on commandera des pizzas, toi la télé et moi, on appelle, on s’excuse, on improvise, on trouve quelque chose, on n’a qu’à dire à tes amis qu’on les aime pas et puis tant pis.

J’suis pas d’humeur tout me déprime et il se trouve que par hasard, y’a un super bon film à la télé ce soir. Un chef-d’œuvre du 7ème art que je voudrais revoir, un drame très engagé sur la police de Saint-Tropez. C’est une satire sociale dont le personnage central est joué par de Funès, en plus y’a des extraterrestres.

On s’en fout, on n’y va pas, on n’a qu’à se cacher sous les draps, on commandera des pizzas, toi la télé et moi, on appelle, on s’excuse, on improvise, on trouve quelque chose, on n’a qu’à dire à tes amis qu’on les aime pas et puis tant pis.

J’ai des frissons je me sens faible, je crois que je suis souffrant, ce serait pas raisonnable de sortir maintenant. Je préfère pas prendre de risque, c’est peut-être contagieux, il vaut mieux que je reste ça m’ennuie mais c’est mieux. Tu me traites d’égoïste, comment oses-tu dire ça ? Moi qui suis malheureux et triste et j’ai même pas de home-cinéma.

On s’en fout, on n’y va pas, on n’a qu’à se cacher sous les draps, on commandera des pizzas, toi la télé et moi, on appelle, on s’excuse, on improvise, on trouve quelque chose, on n’a qu’à dire à tes amis qu’on les aime pas et puis tant pis.

Que eso, una también reconoce que tiende a quedarse en casa, pero que tiene ganas de comprarse la suzuki y ver a la colla (una mica, només una mica) més sovint

Tags: Alforja, Atles de la memòria, Bénabar, estadísticas, familias, Javier Marías, Le diner, Patologías urbanas, Poemes de pedra seca, Sobre la poesia, SongBird, StatPress reloaded, tags, tripu 1.0rc2, Velocidad de escape, Yogur griego

ThinkGeek :: Enough Social Interaction

Declaro públicament que ahir vaig signar nomenament i avui em reincorporo (cobrant) a un lloc on ja havia treballat fa moooolts i molts anys, també en horari de tarda, i per uns quants mesets. Fins aquí els detalls. A petició de missenyor Enric –l’Enric de préstec, l’Enric “el Galetes”– hi ha convidada de carquinyolis, pets de monja, ametllats i pastissets de Rasquera, extensiva a tota persona que tingui accés a la cuina on tal dia farà un any (i potser encara hi seré) que m’hi preparo almenys un te diari.

Tota aquesta resta a qui no he informat, anar-hi anant, anar-hi anant… només vol dir que costa veure’ns en persona i que la jugada ha estat molt ràpida (ho sé del cert des de divendres passat).

Miquel S. Jassans i olivera mil·lenària. -- 2006

Ahir estàvem fullejant els Noms de lloc i de persona d’Alforja i Cortiella. Com que sóc persona soferta com la roba de sac, tinc la sort de no sofrir gaire gens pels gestos i converses de caimanes –nivell superior de les viborilles, d’aquestes que et trobes per tots els puestus, glossant missenyora Mitu–, però hi ha camins que sí que podria pensar que haberlas haylas, i que si és així gairebé és pecat que a la biblioteca no ens haguem rebatejat amb renoms ben públics. Si a Alforja hi ha un Fitipaldi (el que va encastar el cotxe a una botiga el mateix dia d’estrenà’l), a Humanitats hi ha d’haver un Galetes. I aquest és ben afectuós, per a una persona estupenda, que té ben clara la importància de compartir els técs.

I a en Miquel Taca, un apunt: el renom d’en Pere (de la Cuixa) és contemporani al d’en Fitipaldi, i no està inclòs a la monografia. Ja està contemplat, això, de cara a la segona edició?

Tags: Alforja, el Fitipaldi, el Galetes, en Miquel Taca, la Mitu, onomàstica, ThinkGeek, UAB, víbores i caimanes

Abans que ens n’oblidem, recollim novament un avís de l’Andreu sobre un dels actes més sonats de la Festa Major d’Alforja (disculpeu…) d’enguany: l’actuació de La Salseta del Poble Sec al Pavelló sembla ser que a partir de les 24.00h del 27 de setembre, dissabte.

Manierisme davant la Sort / Anel. -- Alforja, 2008, 28 de juliol

També se suposa que els diables sortirem abans –ah, havia de ser una sorpresa, el programa?–, i encara tindrem temps de dutxar-nos, revestir-nos i sopar, no sé exactament per quin ordre. Aquest diumenge a les 12 del migdia, a l’Ateneu, estem convocats a una reunió prèvia, i ho apunto públicament aquí per si els redactors del blog del Ball de Diables d’Alforja encara no ho han publicat al blog (en el seu descàrrec: hem rebut correus electrònics amb una setmana d’antelació): un altre dia la Morenita us explica què és Twitter i què s’hi pot fer.

Servidora es reserva l’assistència i no pas per fer-se pregar. El que és públic és que les multituds l’aclaparen una mica. I perquè és de nas –o morro– fi i el poble put, no només de tocinos, sinó també de petroquímica, i últimament ha estat delicadeta i li vénen basques mentals. I se m’acut que en comptes d’amagar el cap sota l’ala per mor de perdre població i per tant calers, de la pudor petroquímica ens en podríem queixar més alt i més clar perquè Peraforts i El Morell i altres no haguessin de fer sols la seva batalla. De la dels tocinos no sé què dir-ne: sempre n’hi havia hagut i a casa teníem l’escorxador al davant. Debat, debat.

Si només volgués escoltar La Salseta i fer-la petar, m’escoltava els mp3 a qualsevol altre lloc. Com que si hi vaig, i sou amics/gues, us intentaré treure a ballar encara que sàpiga que us poso en un gran apuru, més val que escalfeu motors amb aquest temassu:

Sota una palmera i ben fumat / La Salseta del Poble Sec

Ni poble ni ciutat, com el Vallès (o el far east) no hi ha res, que també put i és brut, i ja en parlarem. Bon cop de tomahawk, guerrers de la pradera.

Avui les dedicatòries fan rastrellera:

a en Fonti (& family), dels Musictecaris, que ens ha “pescat a pesar de” la perícia –genètica, ella té família navaho– de la Morenita com a code talker

al fotògraf, que es va avenir a cremar les fotos,

i, per sobre de tot, a la Mitu, taxista portuguesa, i a l’Andreu, cronistes que em mantenen intubada a Alforja. Gràcies.

Tags: Alforja, Ball de diables d'Alforja, Barcelona, code talkers, Com el Far West no hi ha res, Costa Bàrbara, El Morell, el Vallès, festes majors, La Salseta del Poble Sec, La Trinca, Matant el bou a paraulades, Musictecaris, Perafort, petroquímica, pudor, Sota una palmera i ben fumat, tocinos, Twitter