Dec 04 2008

Tres hores qualssevol al taulell d’informació

Em passaria tota la jornada al taulell. M’hi enduc llistes de desiderates per repassar però hi ha dies que no giro massa fulls. Us explico què donen de sí tres hores i així faig deures de català.

  • “No trobo La historia interminable a la prestatgeria”. Compruebo el topográfico y que en aquel momento está disponible, vamos a los estantes, no está. Le cuento que puede estar en los carros, que lo puede tener cualquier usuario, que puede estar en los estantes de recolocación… Tenemos la edición de la sección infantil, creo que con texto idéntico, pero no la quiere.
  • Diccionari català-àrab. Em diu que no és al seu lloc. Li explico on són les prestatgeries de recol·locació i on és la prestatgeria que conté el rang de topogràfics on ha de buscar. Al cap de dos minuts torna, somrient, amb el diccionari a les mans; el deuen haver fet servir aquest migdia.
  • Técnicas constructivas romanas en Itálica (Santiponce, Sevilla), la chica no lo encuentra en la estantería. En el catálogo comprobamos que se detectó como perdido en el último inventario. Me cuenta que es una monografía difícil de conseguir (publicada en 1993!!) En el colectivo del Consorci de biblioteques universitàries de Catalunya, el CCUC, aparece la opción Rovira i Virgili, Tarragona. En Rebiun (el catálogo colectivo de la red de universidades del estado de mantenimiento externalizado, Baratz) encontramos mucho más, pero hay que verificar la información en los respectivos catálogos de las bibliotecas donde tengan el documento que buscamos; motivo: en estos momentos este catálogo no refresca diariamente la información de los múltiples catálogos en línea, sino que trata todos los ficheros en diferentes variantes de Marc (el Marc es el lenguaje de codificación de los registros bibliográficos y de autoridades –autor, título) que recibe de las distintas bibliotecas para convertirlos a ibermarc, la variante que Rebiun usa, cada cierto tiempo.
  • “No trobo 3 obres de Naipaul. He mirat al catàleg i posa que estan disponibles. A la prestatgeria el topogràfic s’acaba al 820(091)… i aquest és 820(791)”19″ Nai. No hi és.” Al seu darrere té un gran plànol de la planta la funció del qual és reflectir la distribució de la CDU a les prestatgeries, però en prescindim en primer moment i fem l’exercici pràctic: anem al lloc on s’acaba el 820(091)… i li assenyalo el cartell que indica allà mateix que la resta de 820(…) els trobarà a l’altra banda de la sala, seguint la numeració correlativa. M’enfilo a la prestatgeria de literatura en anglès [820] del Carib [(791)], s. XX ["19"], Naipaul [Nai], i li acosto els tres llibres que havia demanat. Hem deixat les dues noies que l’acompanyaven al taulell d’informació. Quan la veuen tornar li pregunten: “On eren?”
  • “Hola. Ahir vaig reservar un llibre a través del catàleg en línia, però no el trobo a les prestatgeries. L’estic buscant bé?” –li expliques que digui el seu nom a préstec, que si han tornat el llibre li hauran guardat allà, i li preguntes si ha rebut cap correu electrònic notificant que ja el tenien. Que no. “Bé, pots anar mirant el correu o comprovar l’estat al catàleg.” Again, again.
  • “Pot ser que no funcioni la wifi?” Li explico la veritat: que fa tres setmanes ens van avisar que la wifi (fins aleshores modèlica) no anava bé, que no havien descobert el motiu del problema, que hi estaven treballant i que ja ens avisarien quan s’hagués solucionat. No li explico tot: la consigna donada era que si un usuari preguntava, donéssim explicacions, però que no calia que ho féssim abans. Sempre el puc adreçar a qualsevol altra zona del campus. Però sembla que aquí encara no funciona. Em sap molt greu, és un conyàs. També per mi quan he de treballar amb el portàtil, als matins.
  • “La col·lecció Bernat Metge? Saps? Saps quina és, … una col·lecció de clàssics traduits. Es diu Bernat Metge. Saps on és?” ¬¬ Malgrat que li dic que sí, gràcies, que sé quina és, i que la pot trobar exactament quatre prestatgeries més enllà (autors llatins) i una mica més anyà els autors grecs, li explico que si busca al catàleg trobarà el topogràfic i que si així i tot no sap trobar la prestatgeria (estan numerades, al plànol de darrera seu) que torni i li ensenyo.
  • Me llaman de Catalogación para comprovar si un libro sin topográfico en el catálogo está en su sitio con el tejuelo que le debería corresponder. Sí.
  • Me levanto para avisar a la maleducada que está hablando alto por el móvil en la escalera, a un metro del cartel de prohibido usar móviles. Em diu el que tothom em diu: “però si jo veig gent que ho fa…” S’ha acumulat tanta gent, parlant per mòbil a l’escala, hi ha tant de xivarri, que de camí al pis superior em planto davant de cada un i els dic que si us plau acabin la conversa o la continuin fora, mentre els assenyalo els cartells indicadors de la prohibició que tenen a pocs metres. Se’m giren d’esquena i continuen xerrant. Del braç, els acompanyo cap als graons, a ver si me entienden, pero forcejean y se dan la vuelta para el rellano, mientras les digo que nada les impide continuar la conversación bajando la escalera, pero que salgan ya de una vez. Uno cierra el móvil y me dice, con suficiencia: “Así no se puede organizar un congreso!” Está a punto de invadirme mi íncubo, que también organizaba congresos pero nunca en el rellano de la biblioteca, y replicar con su vozarrón, con un “Mira, nene, …”

Terminando de leer: El móvil de Hansel y Gretel / Hernán Casciari. — Orsai, 2008, 7 de octubre

Tags: , ,


Dec 03 2008

Punt per punt V : 4

Veient lentrevista de lHora del lector a Lou Reed (2008, 30 doctubre). -- 2008, 2 de desembre

Escoltant Lou Reed (2008, 30 d'octubre). -- d'avui

Sota “Una rèplica que no és una rèplica”, a El vertigen del trapezista.

Al comentari directe de l’entrada, publicat allà per no donar-me l’oportunitat de modificar-lo, hi intercalaria una cita tremenda, il·lustrativa, shakespeariana, d’Ariel Santamaria, líder juantxi, que apareix al vídeo que us he afegit al final:

No tinc paraules, per definir lo que sento ara… Per tant, com que no puc parlar, cantaré.

La resposta a la pregunta del punt 3, Sobre reconèixer les experiències viscudes de veritat en un text, sobre calar la versemblança a partir dels focus d’atenció en el record, dissabte o diumenge vinent. Després d’experimentar físicament el concert de Mishima. Retransmetent des d’Alforja o rodalies.

Crec que la començaré contestant la pregunta 2 d’un meme adreçat a escriptors –moooolt parcialment: hauré de triar una veritat de les moltes que podria contestar ;-) No us puc enllaçar de cop tots els memes contestats a una adreça del blog on apareixen perquè aqueix blog ha decidit, ahir, eliminar les etiquetes 8-| i ara ja no pots clicar a “qüestionari” i que et surtin els 15 qüestionaris. Re que no solucioni una classe pràctica de biblioteconomia contemporània:

  • Ara hem d’aplicar tècniques d’IR i oferirem resultats en una pàgina externa. Els baixarà la ratio de visites des d’enllaços directes en altres webs, circumstància que –si són uns obsessos de les estadístiques– no els ajuda a saber ni d’on vénen les visites, ni a posicionar-se en cap rànquing de blogs (com ara Technorati), pero potser sí en cercadors a través de les paraules “rcanovalls” i “qestionari”, que ja són molt buscades :-D
  • Oferir una pàgina de resultats de Google en el seu lloc els pot fer baixar lleugeríssimament el Pagerank. Ha estat una intuició/record que podria demostrar si dormo menys hores.
  • Escriure aquesta postdata em permet enllaçar uns apunts de fernand0 sobre Technorati vs Google que si teniu un moment tecnològic us aniran bé per ampliar la cultura general internètica.
  • Bonus: pel que fa a l’ambiciós (o no?) Blocs de lletres, tot i el mashup en bolquers (ja creixerà), sembla que no aprofiten les etiquetes. Raro, raro. Crear un mashup fent un núvol conjunt de totes les etiquetes dels blocs de lletres seria revelador i et permetria navegar alhora entre molts blogs. S’haurien de posar d’acord en la morfologia de les etiquetes, per començar, que serà més senzill que posar-s’hi en les categories. Tots els substantius de noms comuns en plural, per exemple. Sóc la primera que no ho revisa sempre i, per tant, no sempre ho respecta.

P.d. La meva gestora de la col·lecció favorita torna de Reus i em diu “és preciós”, i a mi em cau la bava. Tinc tres carrets per digitalitzar de fotos “dels meus llocs”, tirades a finals de juliol per a una entrada caducada que s’havia de dir “Anunci d’una ciutat on ja no vull viure”.

No puc estar d’enllaçar-li coses que hi passen… que molt talent de Reus (no us perdeu el final del vídeo, amb les reflexions de l’alcalde) vol baixar a Barcelona a treballar, descapitalitzant la ciutadeta.

A la CORI són molt dolentots o despistats, i tenen molt material penjat al Feisbuc que no és accessible des de fora. Com ara l’últim vídeo: l’anunci del sorteig de participacions de loteria del partit. La Mercè no em podia portar loteria perquè no hi va anar en dimarts o dijous, que és quan la venen :-( L’encarregaré a algun taxista portuguès.

Aquest vídeo és de la Diada d’enguany:


Ariel Santamaria, regidor de la CORI a l’Ajuntament de Reus, visita el Parlament de Catalunya i anuncia que es presentarà a les eleccions de la Generalitat. — Barcelona, 2008, 11 de setembre

Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , ,


Nov 27 2008

[CÓMO] Enlazar en los comentarios (y en cualquier sitio, en HTML)

Category: formación de usuarios, internetmorenita @ 1:50 am

Hola,

N.B.: si no habéis osado hiperenlazar nunca sin que se vea el http://, no hace falta seguir ningún hiperenlace de esta entrada para sacarle casi el mismo provecho. Seguidlos SÓLO si disponéis de tiempo de sobra: en cierto modo son redundantes. Esta entrada os cuenta LO MISMO que hubierais encontrado por ahí si lo hubierais buscado antes. Si os gusta hacer deberes, clicad únicamente sobre el último hiperenlace.

Conozco personas que todavía “escriben” páginas en html (o que ya se pasaron a xhtml) con el fin de publicar hipertexto en la www –Mina es una de esos pirados: lo escribe desfasado y con faltas, tiene que reciclarse, y por eso paró Le Satellite diplomatique para crear una plantilla xhtml que permitiera rss y/o moverlo a un LifeType que a saber cuándo va a estrenar. El html (a substituir por el xhtml) tiene una gramática rica y en evolución, y su estándar lo revisa y aprueba el W3 Consortium. Lo básico no ha cambiado demasiado desde su primera aparición: entre ello, los hiperenlaces.

Supongo que la gran mayoría de vosotros editáis las entradas de vuestros blogs en modo visual. Puede que os dé pereza la edición html, o no lo intentéis por miedo escacharrar algo; aun así os sugiero 1) escribir algo en modo visual, 2) meter un hiperenlace y 3) observar qué ocurre cuando cambiáis a vista html.

Entre otros casos de hiperenlace (dejo el enlace de párrafos dentro de una misma URL para otro día), podéis encontraros con esto:

Mina está hibernando como las osas pardas bien educadas.

En este caso se trata de un enlace simple sin añadidos. Se codifica así:
Mina está hibernando como las <a href=”http://www.fundacionosopardo.org/”>osas pardas</a> bien educadas.

Todo lo azul es lo que desaparecerá en vuestro comentario, y en su lugar habrá un enlace en osas pardas. La a abrevia anchor, y el href abrevia hypertext reference. La URL siempre va entrecomillada, y no olvidéis el signo = (todo sin espacios). La orden de enlace afecta a todo el texto que sigue hasta que se cierra el anchor con </a>. El enlace puede estar coloreado y/o subrayado, entre otros efectos, según determine la hoja de estilo (css) adjunta a vuestra plantilla.

Mina dedica su ocio a enervarse innecesariamente, debatir el sexo de los ángeles con falta de argumentos poderosos, y ver películas como Tootsie en lugar de hacer lo que debería.

Ahí va:
Mina dedica su ocio a <a href=”http://morenita.ordenoyguardo.com/2008/10/27/shangri-la-the-kinks-1969/” target=”_blank”>enervarse innecesariamente</a>, <a title=”Punt per punt I : 1 / dice mi ama. — Mtue, 2008, 23 de noviembre” href=”http://morenita.ordenoyguardo.com/2008/11/23/punt-per-punt-i-1-etc-sobre-la-poesia/” target=”_blank”>debatir el sexo de los ángeles</a> con falta de argumentos poderosos, y ver películas como <a href=”http://www.fast-rewind.com/tootsie.htm” target=”_self”>Tootsie</a> en lugar de hacer <title=”terminar la codificación de los papeles de J.A. Goytisolo y olvidarse de esta parte tediosa de su trabajo de fin de carrera”>lo que debería</a>.

Vamos por partes:

  • El primer hiperenlace, el dedicado a enervarse innecesariamente, lleva una marca de objetivo (target): en este caso, al clicar encima del hiperenlace nos “preserva” la página que estamos leyendo y abre una nueva pestaña (o página, según la configuración) en el navegador (Firefox, Explorer, … el que gustéis).
  • El segundo, el de debatir el sexo de los ángeles, añade una “explicación” o título (title) al hiperenlace, que aparece si colocáis el cursor encima del hiperenlace (sin clicar). La sintaxis es la misma: entrecomillado, sin espacios… sólo añadir que el orden de factores después de la <a y antes de cerrar con > la primera etiqueta (la que contiene el href, title y lo que pueda venir) no altera el producto.
  • El tercero, Tootsie tiene un target=”_self”, que significa que nos lo abrirá en la misma página que estamos, es decir: nos echa fuera de lo que estamos leyendo y salta a la dirección del enlace. Para volver a lo que estábamos leyendo necesitaremos ir atrás en el navegador. Es el target por defecto en la edición visual (si vuestro editor no os permite configurarlo previamente de otro modo).
  • Si pasáis arriba el cursor por encima del sintagma lo que debería, os aparece el contenido del title, sin hiperenlace.

Mina, tienes que salir más a caminar, volver a cocinar verdura y no tomar tanto tabaco sueco. Y cumplir con los plazos. Porque ya estamos a jueves.
Cómo usar un atributo que se codifica id en relación al anchor queda como deberes (vuestros).

Tags: , , , , ,


Nov 01 2008

Elegia > Fi del món / Josep Carner; Gabriel Ferrater. — 1957; 1968 [versions definitives]

Hi havia una vegada, en un país malmandrós, una persona que va llegir activament un poema d’una altra:

Elegia Fi del món

Els teus encara van de dol. Hi ha passes,

menes de llum, paraules, que els aviven

el teu record.–S’atura la conversa:

és potser que sospires. A vegades

una llàgrima cau.–Es reviscola

el món i ja traspunten les glicines;

en rengle van, alegrement, els núvols.

Volto sense esma per carrers inútils:

la solellada ecrema les parpelles.

Tot és pressa pertot. ¿Qui mai del canvi

podrà llevar-se que, irruent, dispersa

cada veu, cada imatge, i del que esborra

en fa d’altres enganys indeturables,

ombres i pols, efímers com el dia?

Quin dol que te m’allunyis sense queixa,

sense girar ton cap, erm de memòria,

oh frustrada d’aquesta primavera!

Josep Carner

Puc repetir la frase que s’ha endut

el teu record. No sé res més de tu.

Aquesta insistent aigua de paraules,

sempre creixent, va ensulsiant els marges

de la vida que vaig creure real.

La terra pedregosa i fatigosa

de caminar, i els arbres que em ferien

els ulls amb una branca delicada,

tan vivament maligna, convincent

amb la prova millor, la de les llàgrimes,

sembla que no són res. Es van donant

a l’amplària grisa, jaspiada

d’esperma pàl·lid, embafós. Tot cau

amb una fressa lenta i molla, i flota

sense figura, o s’enfonsa per sempre.

Tot fa sentit, només sentit, tot és

tal com ho he dit. Ja no sé res de tu.

Gabriel Ferrater

La de Carner és la versió publicada a Poesia del 57, la de Ferrater és la de Les dones i els dies (1968).

En aquest mateix país malmandrós, una tercera persona va riure amb la correspondència, l’única cosa objectivament observable en aquesta entrada, i ho va comunicar a alguns coneguts (gràcies sempre, Enric, Melgareja, Hortènsia…). Podria haver-ho acompanyat amb algun embull sobre Carner i Ferrater farcit, només per començar, d’anotacions sobre el simbolisme de la mort i el sexe –una despesa ecològica poc defensable i insostenible i que a més hagués coartat a futurs lectors que [el que segueix és opinió personal] no saben que els articles acadèmics d’interpretació literària, sobretot si obeeixen a escoles concretes –qualssevol–, tenen altres funcions, que no són ser llegits ni, encara menys, processats.

Si bufa el vent algú veurà aquesta entrada i farà el que l’última persona del conte, per malmandra i viratge a l’acràcia, es va a negar a fer, que és fer una bona pilota i imprimir-ho en alguna resheta: Els marges, Quaderns de Filologia o assimilats. Perquè servidora sobrada decidí que no necessitava ni molts ni pocs puntets més al curriculum estàndard acadèmic, aqueix error a partir del qual hi ha, entre d’altres, bastida la carrera universitària, error que esdevé entel·lèquia pura i vaporosa si ho circumscrivim en l’àmbit de la literatura i les “facultats” on pressumptament n’ensenyen.

[per inventar tonteries i prendre-me-les en sèriu ja tinc la Morenita, que gasta com un misto]

Que, eps, se n’aprèn. I s’hi edita, i s’investiga en lingüística. I s’hi recita. En dono fe per l’Hortènsia. I per la Sílvia, que ha continuat dinamitzant el cotarro, dins i fora. I l’Enric és un mestre excel·lent, i al final (de curs) ens va fer parlar de Creació del poemaeps (això ho estripa en Casasses d’aquella manera i l’article suposo que el cobra).

eps: “Creació del poema”, p. 1222-1224 en Carner, Josep. Poesia : text de l’edició de 1957; revisat i establert per Jaume Coll. Barcelona: Quaderns Crema, 1992. Originalment a Paliers. 1950, i suposo que a més d’una antologia. Per l’estat dels catàlegs, veig que l’hauré de copiar. Demà.

Tal vegada passant-se la llicència de creative commons general per l’engonal, després de llegir aquesta entrada algú escrigui l’articlet que em va criar tants escrúpols  –en el cas que, oh sorpresa, això tingui més lectors que l’Ender juganer, els qui tenen Morrissey per poeta de capçalera, les bevedores de quintos o els cosins amb ganes de complicar-se l’existència.

Per això, per impedir-me un disgust, aquí us ho deixo als peus, ben waivejat.

CC0
To the extent possible under law, Mina Nabona-Jassans has waived all copyright, moral rights, database rights, and any other rights that might be asserted over Elegia > Fi del món / Josep Carner; Gabriel Ferrater. — 1957; 1968 [versions definitives].

Que es lo que haría cualquier bibliotecario, oye.

Perquè el que escandalitza a aquest bibliotecari és que a la xarxa hi hagi més escataineigs dels uns i crides a l’ordre dels altres que no pas obra pública i publicada de Carner i Ferrater, morts ambdós.

En memoria de Moreno, M.M-M.
Samhain daoibh a tots els atlàntics de cor.

Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,


Oct 21 2008

Invitaciones para Demonoid: alguien tiene?

Demonoid

Demonoid es un bonito catálogo de ficheros .torrent (para los legos: NO un sitio desde donde descargar los archivos que registran estos ficheros –como Vuze, por ejemplo–, sino un contenedor de FICHAS DE REGISTRO de lo que te quieres descargar) donde he encontrado algo que me interesa. Alguien tiene invitaciones?

Me interesa lo suficiente como para esperar a que vuelvan a abrir el registro libre de usuarios algún día, pero si pudiera ser antes, mejor.

Gràcies per endavant,

Tags: , , ,


Sep 28 2008

Busco novi@ en internet, para mí

Hola,

Parezco arisca pero me hago querer

Parezco arisca pero me hago querer

Aunque mirar el mundo en términos militares no va conmigo, apuntemos aquí la vox populi:

no hay batalla más perdida que la que no se libra.

Lo que debería ser el lema de todos los solteros que quieren dejar de serlo.

Mientras Mina pasa casi completamente de mí este finde (se trata A SÍ MISMA como una reina: hace deberes, mira pelis, navega, duerme, cocina), Paul Newman muere cerca de su filete (que, mecachis, no hizo la carrera que hubiera podido) y Scarlett Johansson se casa en Canadá (sight, Canadá, aunque Scarlett me importa un pito: no es mi tipo) yo he decidido salir a la calle a buscar pareja.

Todo vino de este comentario en una historia de JJ. Ya sé que podría ser un suicidio social declarar que soy muy bisexual. Se desconfía de los bisexuales cosa fina: que si cuando estamos con un tío pensaremos en una tía, y viceversa. La gente no suele estar enterada todavía de que te enamoras de alguien y no del tamaño de lo que le cuelga en una u otra parte de la anatomía, y que piel tienen ellas y ellos. En fin.

La cuestión es que para mi avatar “salir a la calle” y “vivir la vida”, como me recomendara Francisco, significa entrar en parship.es, meetic.es y match.com, de momento. Alguien tiene experiencia confesable? Sabéis que podéis comentar dando nombre y dirección electrónica falsos, verdad? La única pega es que si queréis tema conmigo no os podré contestar :-D

Por esta vez, por exigencias de las interficies (no se pueden buscar ambos sexos a la vez) busco a Jacqueline y no a Jacques. Los únicos que me han parecido algo serios han sido los de parship, que me han obligado a pasar un test donde he contestado sinceramente (y sinceramente digo que en muchas preguntas podría haber seleccionado sinceramente otras opciones que me proponían). Entre otras cosas me ha salido que soy un 72% racional y que mi tendencia al compromiso es del 2%.

Con lo que me parece que el perfil que he creado ahí es un poco fantasioso. Por parte de parship.es. Ninguna chica querrá mandarme un “rompehielos” :-( , y para correos electrónicos ya hay que pagar. Meetic.es y match.com parece que se usen como sitio de citas rápidas: qué pereza. Los perfiles son sucintos y te das cuenta que terminas guiándote por el careto del personal, algo que en la vida real normalmente dice muy poco.

Aunque no se descarta ninguna posibilidad, si encuentro nunca a algún Jacques o Jacqueline espero hacerlo en vivo y en directo. Primero porque no voy a aflojar un solo euro para que alguien me mande un mail, y después, porque esta predisposición a enamorarse que hay en estas interficies preferiría encontrármela en la vida real, donde las más de las veces el roce no hace el cariño, sino el desgaste, en este país de cutres y dolientes narcisistas que somos casi todos.

Nota al pie: esta entrada está etiquetada como “cuento chino”. Para quien lea muy rápido.

Tags: , ,


Next Page »