Dec 04 2008
Tres hores qualssevol al taulell d’informació
Em passaria tota la jornada al taulell. M’hi enduc llistes de desiderates per repassar però hi ha dies que no giro massa fulls. Us explico què donen de sí tres hores i així faig deures de català.
- “No trobo La historia interminable a la prestatgeria”. Compruebo el topográfico y que en aquel momento está disponible, vamos a los estantes, no está. Le cuento que puede estar en los carros, que lo puede tener cualquier usuario, que puede estar en los estantes de recolocación… Tenemos la edición de la sección infantil, creo que con texto idéntico, pero no la quiere.
- Diccionari català-àrab. Em diu que no és al seu lloc. Li explico on són les prestatgeries de recol·locació i on és la prestatgeria que conté el rang de topogràfics on ha de buscar. Al cap de dos minuts torna, somrient, amb el diccionari a les mans; el deuen haver fet servir aquest migdia.
- Técnicas constructivas romanas en Itálica (Santiponce, Sevilla), la chica no lo encuentra en la estantería. En el catálogo comprobamos que se detectó como perdido en el último inventario. Me cuenta que es una monografía difícil de conseguir (publicada en 1993!!) En el colectivo del Consorci de biblioteques universitàries de Catalunya, el CCUC, aparece la opción Rovira i Virgili, Tarragona. En Rebiun (el catálogo colectivo de la red de universidades del estado de mantenimiento externalizado, Baratz) encontramos mucho más, pero hay que verificar la información en los respectivos catálogos de las bibliotecas donde tengan el documento que buscamos; motivo: en estos momentos este catálogo no refresca diariamente la información de los múltiples catálogos en línea, sino que trata todos los ficheros en diferentes variantes de Marc (el Marc es el lenguaje de codificación de los registros bibliográficos y de autoridades –autor, título) que recibe de las distintas bibliotecas para convertirlos a ibermarc, la variante que Rebiun usa, cada cierto tiempo.
- “No trobo 3 obres de Naipaul. He mirat al catàleg i posa que estan disponibles. A la prestatgeria el topogràfic s’acaba al 820(091)… i aquest és 820(791)”19″ Nai. No hi és.” Al seu darrere té un gran plànol de la planta la funció del qual és reflectir la distribució de la CDU a les prestatgeries, però en prescindim en primer moment i fem l’exercici pràctic: anem al lloc on s’acaba el 820(091)… i li assenyalo el cartell que indica allà mateix que la resta de 820(…) els trobarà a l’altra banda de la sala, seguint la numeració correlativa. M’enfilo a la prestatgeria de literatura en anglès [820] del Carib [(791)], s. XX ["19"], Naipaul [Nai], i li acosto els tres llibres que havia demanat. Hem deixat les dues noies que l’acompanyaven al taulell d’informació. Quan la veuen tornar li pregunten: “On eren?”
- “Hola. Ahir vaig reservar un llibre a través del catàleg en línia, però no el trobo a les prestatgeries. L’estic buscant bé?” –li expliques que digui el seu nom a préstec, que si han tornat el llibre li hauran guardat allà, i li preguntes si ha rebut cap correu electrònic notificant que ja el tenien. Que no. “Bé, pots anar mirant el correu o comprovar l’estat al catàleg.” Again, again.
- “Pot ser que no funcioni la wifi?” Li explico la veritat: que fa tres setmanes ens van avisar que la wifi (fins aleshores modèlica) no anava bé, que no havien descobert el motiu del problema, que hi estaven treballant i que ja ens avisarien quan s’hagués solucionat. No li explico tot: la consigna donada era que si un usuari preguntava, donéssim explicacions, però que no calia que ho féssim abans. Sempre el puc adreçar a qualsevol altra zona del campus. Però sembla que aquí encara no funciona. Em sap molt greu, és un conyàs. També per mi quan he de treballar amb el portàtil, als matins.
- “La col·lecció Bernat Metge? Saps? Saps quina és, … una col·lecció de clàssics traduits. Es diu Bernat Metge. Saps on és?” ¬¬ Malgrat que li dic que sí, gràcies, que sé quina és, i que la pot trobar exactament quatre prestatgeries més enllà (autors llatins) i una mica més anyà els autors grecs, li explico que si busca al catàleg trobarà el topogràfic i que si així i tot no sap trobar la prestatgeria (estan numerades, al plànol de darrera seu) que torni i li ensenyo.
- Me llaman de Catalogación para comprovar si un libro sin topográfico en el catálogo está en su sitio con el tejuelo que le debería corresponder. Sí.
- Me levanto para avisar a la maleducada que está hablando alto por el móvil en la escalera, a un metro del cartel de prohibido usar móviles. Em diu el que tothom em diu: “però si jo veig gent que ho fa…” S’ha acumulat tanta gent, parlant per mòbil a l’escala, hi ha tant de xivarri, que de camí al pis superior em planto davant de cada un i els dic que si us plau acabin la conversa o la continuin fora, mentre els assenyalo els cartells indicadors de la prohibició que tenen a pocs metres. Se’m giren d’esquena i continuen xerrant. Del braç, els acompanyo cap als graons, a ver si me entienden, pero forcejean y se dan la vuelta para el rellano, mientras les digo que nada les impide continuar la conversación bajando la escalera, pero que salgan ya de una vez. Uno cierra el móvil y me dice, con suficiencia: “Así no se puede organizar un congreso!” Está a punto de invadirme mi íncubo, que también organizaba congresos pero nunca en el rellano de la biblioteca, y replicar con su vozarrón, con un “Mira, nene, …”
Terminando de leer: El móvil de Hansel y Gretel / Hernán Casciari. — Orsai, 2008, 7 de octubre
No us puc enllaçar de cop tots els memes contestats a una adreça del blog on apareixen perquè 
L’encarregaré a algun taxista portuguès.
general per l’engonal, després de llegir aquesta entrada algú escrigui l’articlet que em va criar tants escrúpols –en el cas que, oh sorpresa, això tingui més lectors que l’Ender juganer, els qui tenen Morrissey per poeta de capçalera, les bevedores de quintos o els cosins amb ganes de complicar-se l’existència.
