Dec 28 2008

M’encanta

La millor que he llegit (i comentat, només faltaria).

Tags: ,


Dec 20 2008

[Sobre la poesía], las estadísticas y las cenas de familia

StatPress reloaded : Spy, para Morenita tiene una escoba. -- 2008, 20 de diciembre

StatPress reloaded : Spy, para Morenita tiene una escoba. -- 2008, 20 de diciembre

Eso de activar un gestor de estadísticas en un blog que no aspira a tener éxito por la cantidad de visitas –StatPress reloaded, lo hice el miércoles por la noche, aprovechando que subía al servidor la versión Coltrane :-) , 2.7., de WordPress y practicaba un inicio de exfoliación al menú lateral– es útil pero creo que me va a condicionar mucho. Creo que lo quitaré en breve. Sorprende llegar a los 100 visitantes únicos diarios, que se visualizen unas 230 páginas, que hoy haya visitas de 10 feeds (sorprendente, sorprendente) y que entre gente buscando otra cosa y te agregue a su lector de feeds, que venga gente buscando información (principalmente desde Google) sobre la “Assemblea de la facultat de Lletres” ( :-P quiénes serán? dónde está el emoticono de hacer butifarra?), sobre la “muerte de José Cepero”, “fotos con enema”, la suzuki marauder y una chica que se apellida así en Facebook, “ubermens”, “sota la palmera”,  …

Y sobre la poesía, algo que la gente también busca mucho y en consecuencia llega aquí :-D , Mina me dice que está en ello, que no entréis hoy todavía a buscar el comentario al punto 2 de la rèplica que no és una rèplica, que esta tarde se ha ido un rato, ranqueando, a la librería, de donde le avisaron de que han llegado dos poemarios que pidió (Atles de la memòria y Poemes de pedra seca). Para regalar. A personas que de momento no leen blogs, pero afortunadamente no por los argumentos de Javier Marías, el desubicado (gracias tripu por la noticia, y muy adecuada tu carta); espero que recapacite.

Para pasar el rato en navidades:

  1. instalad SongBird en Windows, más que un reproductor maravilla al que he llegado gracias a jomaweb, de Velocidad de escape: “Impactado con SongBird 1.0″,
  2. haced caso de algunos consejos de Juan Lupión, de Yogur griego, que da alternativas a aplicaciones de Google: “Menos es más : alternativas a Google”. La entrada ya tiene siete meses, pero el consejo de no quedarse con un único proveedor que pueda controlar la información que manejas (salvo el de acceso a la red: de este no escapamos tan fácilmente) no caduca,
  3. en Patologías urbanas Javier Castañeda no pierde su estilo: “Las malas lenguas”,
  4. si venís de la colla d’Alforja, que sé que hoy hay cena de cumpleaños (felicitats Andreu!) contemplad a Bénabar en acción, en “Le dîner”, y recordad que en toda familia, escogida o biológica, cada uno tiene que encontrar su lugar sin hacer demasiadas concesiones más allá de las que impone la ética social –que para mí incluye decir la verdad, de lo que se hace y de lo que se piensa–, con humor y con la menor violencia posible.


Le dîner / Bénabar. — 2006

J’veux pas y’aller à ce dîner, j’ai pas l’moral, j’suis fatigué, ils nous en voudront pas, allez on n’y va pas. En plus faut que je fasse un régime ma chemise me boudine, j’ai l’air d’une chipolata, je peux pas sortir comme ça. Ça n’a rien à voir je les aime bien tes amis, mais je veux pas les voir parce que j’ai pas envie.

On s’en fout, on n’y va pas, on n’a qu’à se cacher sous les draps, on commandera des pizzas, toi la télé et moi, on appelle, on s’excuse, on improvise, on trouve quelque chose, on n’a qu’à dire à tes amis qu’on les aime pas et puis tant pis.

J’suis pas d’humeur tout me déprime et il se trouve que par hasard, y’a un super bon film à la télé ce soir. Un chef-d’œuvre du 7ème art que je voudrais revoir, un drame très engagé sur la police de Saint-Tropez. C’est une satire sociale dont le personnage central est joué par de Funès, en plus y’a des extraterrestres.

On s’en fout, on n’y va pas, on n’a qu’à se cacher sous les draps, on commandera des pizzas, toi la télé et moi, on appelle, on s’excuse, on improvise, on trouve quelque chose, on n’a qu’à dire à tes amis qu’on les aime pas et puis tant pis.

J’ai des frissons je me sens faible, je crois que je suis souffrant, ce serait pas raisonnable de sortir maintenant. Je préfère pas prendre de risque, c’est peut-être contagieux, il vaut mieux que je reste ça m’ennuie mais c’est mieux. Tu me traites d’égoïste, comment oses-tu dire ça ? Moi qui suis malheureux et triste et j’ai même pas de home-cinéma.

On s’en fout, on n’y va pas, on n’a qu’à se cacher sous les draps, on commandera des pizzas, toi la télé et moi, on appelle, on s’excuse, on improvise, on trouve quelque chose, on n’a qu’à dire à tes amis qu’on les aime pas et puis tant pis.

Que eso, una también reconoce que tiende a quedarse en casa, pero que tiene ganas de comprarse la suzuki y ver a la colla (una mica, només una mica) més sovint ;-)

Tags: , , , , , , , , , , , , , , ,


Dec 15 2008

[Sobre la Marató de marras] En el queré no hay locura / [Manuel el Agujeta, en su defecto] José Cepero. — 192?

Atención, amable lector (lector, en género neutro, por si se me pone puntilloso, también en género neutro): esta entrada quizá la considere políticamente muy incorrecta, seguramente transgresora (palabra que no me convence: no siento que haga nada fuera de mis normas). Carga contra ciertos supuestos en vigor de la psiquiatría occidental tal como se practica mayoritariamente en el Estado español. Si usted se medica por cualquier motivo, no deje de hacerlo a tontas y a locas: pero infórmese bien y haga lo que pueda para estar lúcido  siempre.

iMac / Apple. -- 2008

iMac / Apple. -- 2008

Hace un rato me carcomía con la Marató de este año, cuyos fondos se destinarán a investigación biomédica, o sea indirectamente y en gran parte a grandes farmacéuticas –las mismas que han instituido el TDA como enfermedad y compran a psiquiatras con viajes y prebendas; una lo ha visto con sus propios ojos–, y no a proyectos para el mimo social de los aquejados con un transtorno mental, algo que per se puede ser pasajero, como reclama John Read. Me indignaba por la preferencia a los apaños rápidos al problema en lugar de la solución lenta, y sin querer frivolizar por nada del mundo con la medicina occidental que se practica en este Estado.

Me indignaba el pretendido buenrollismo con las “víctimas”: he visto algún vídeo en streaming y he apagado del coraje que me daba. Me indignaba recordar algo que alguien próximo me contó hace mes y pico de su psiquiatra y el pantallazo Apple nuevo de 24 pulgadas que lucía en la mesa del despacho, resultado de gastar rápido el dinero que quedaba en un proyecto de investigación que había que cerrar y justificar. Me indignaba recordar que a este alguien se le diagnosticó hace 4 años transtorno bipolar, y justo hace mes y medio le dijeron que no, que no daba para ello, que era una persona con un estado de ánimo normal, sin oscilaciones, y que lo suyo eran brotes de reacción a un fuerte estrés que no sabía advertir a tiempo.

Aunque los brotes maníacos del transtorno bipolar también se producen como reacción al estrés, sabéis a cuantos afectados los psiquiatras les recetan clases para aprender a gestionar el estrés y el estado de ánimo?

Me indignaba recordar el caso de otro amigo, con episodios de esquizofrenia, creo que más motivados por su poco y mal entrenada habilidad social y, después del primer brote, por el aislamiento que padeció (y el miedo subsiguiente) que por cualquier “motivo orgánico”. Me indignaba porque el psicólogo (uno “bueno”) al que acudía (por cuenta propia) lo que le recetó para su ansiedad y obsesión para encontrar pareja fueron pelis porno e ir de putas. Me indignaba, porque lo que tiene es soledad, y él, persona culta, cuenta que si no encuentra mujer en los próximos dos años se va a convertir al islam. Y se caga en todas las mujeres. Y no sabe, porque para empezar no se lo hemos debido contar bien, que desde la autonomía propia hay infinitos desguaces para la soledad.

Manuel el Agujeta [carátula]. -- Le chant du monde, 1989

Manuel el Agujeta

Se recetan “pastillas biomédicas” y se incide en el origen físico. Lo fácil. Y lucrativo, claro: recetar pastillas de por vida significa fabricarlas, “investigar” con este sesgo, pagarlas, tomarlas, tomarse otras para mitigar efectos secundarios…

Me indignaba, decía, cuando me he acordado de un tema flamenco muy ocurrente.

Pero pasa esto: una cambia de casa como de pantalones (ya gozo de mayoría de edad en traslados), y quién sabe ande acaban sus CDs. Hoy echo de menos a un Agujeta, el Manuel De los Santos Pastor. En concreto a Manuel el Agujeta en la Antología de grandes cantaores del flamenco v. 8, en Le chant du monde. Un sello que no vende sus mp3 directamente (toma atraso).

Y concretando más, echo de menos la tercera canción de la antología:

En el queré no hay locura [tangos]

En el querer no hay locura
porque si no, yo estuviera
amarrao a una columna
hasta que me consumiera

(???) esta en un cerro
Serrato en una cañada
y la Cueva del Becerro
tiene una calle na más

Quisiera yo tener
la boca de caramelo
pa verte (hablarte) y yo no ofender

mi serrana, me publicaste
me metiste en la faltriquera
las ganancias que tú ganaste

Con las ganacias del sebo
me he comprao una chamarra
y un sombrerito de cuero

Que tú pases y no me hables
de un fuerte dolor de clavo
los ojitos te se salten

No seas loca y ten talento
recapacita el sentío
vuelve a tu conocimiento

Porque te tengo a mi apaño
y a mí siempre me ha gustao
remiendos de un mismo paño

Un toro bravo en la muerte
¿Cómo has tenido el valor
de naquerar de mí malamente?

Si el cd no aparece en diez días por aquí, lo volveré a buscar por ahí, porque la versión del Agujeta es única: podéis escuchar la entrada de muestra aquí. Como consolación, José Cepero, que canta por soleares, y con otra letra salvo la primera estrofa:


En el querer no hay locura [soleares] / José Cepero (cante); Miguel Borrull (toque). — 2000 [remasterizado de 192?-]

En cuanto recupere al Agujeta actualizo con la versión que me gusta, que ésta me sabe a poco.

Tags: , , , , , , , , , , ,


Nov 01 2008

Elegia > Fi del món / Josep Carner; Gabriel Ferrater. — 1957; 1968 [versions definitives]

Hi havia una vegada, en un país malmandrós, una persona que va llegir activament un poema d’una altra:

Elegia Fi del món

Els teus encara van de dol. Hi ha passes,

menes de llum, paraules, que els aviven

el teu record.–S’atura la conversa:

és potser que sospires. A vegades

una llàgrima cau.–Es reviscola

el món i ja traspunten les glicines;

en rengle van, alegrement, els núvols.

Volto sense esma per carrers inútils:

la solellada ecrema les parpelles.

Tot és pressa pertot. ¿Qui mai del canvi

podrà llevar-se que, irruent, dispersa

cada veu, cada imatge, i del que esborra

en fa d’altres enganys indeturables,

ombres i pols, efímers com el dia?

Quin dol que te m’allunyis sense queixa,

sense girar ton cap, erm de memòria,

oh frustrada d’aquesta primavera!

Josep Carner

Puc repetir la frase que s’ha endut

el teu record. No sé res més de tu.

Aquesta insistent aigua de paraules,

sempre creixent, va ensulsiant els marges

de la vida que vaig creure real.

La terra pedregosa i fatigosa

de caminar, i els arbres que em ferien

els ulls amb una branca delicada,

tan vivament maligna, convincent

amb la prova millor, la de les llàgrimes,

sembla que no són res. Es van donant

a l’amplària grisa, jaspiada

d’esperma pàl·lid, embafós. Tot cau

amb una fressa lenta i molla, i flota

sense figura, o s’enfonsa per sempre.

Tot fa sentit, només sentit, tot és

tal com ho he dit. Ja no sé res de tu.

Gabriel Ferrater

La de Carner és la versió publicada a Poesia del 57, la de Ferrater és la de Les dones i els dies (1968).

En aquest mateix país malmandrós, una tercera persona va riure amb la correspondència, l’única cosa objectivament observable en aquesta entrada, i ho va comunicar a alguns coneguts (gràcies sempre, Enric, Melgareja, Hortènsia…). Podria haver-ho acompanyat amb algun embull sobre Carner i Ferrater farcit, només per començar, d’anotacions sobre el simbolisme de la mort i el sexe –una despesa ecològica poc defensable i insostenible i que a més hagués coartat a futurs lectors que [el que segueix és opinió personal] no saben que els articles acadèmics d’interpretació literària, sobretot si obeeixen a escoles concretes –qualssevol–, tenen altres funcions, que no són ser llegits ni, encara menys, processats.

Si bufa el vent algú veurà aquesta entrada i farà el que l’última persona del conte, per malmandra i viratge a l’acràcia, es va a negar a fer, que és fer una bona pilota i imprimir-ho en alguna resheta: Els marges, Quaderns de Filologia o assimilats. Perquè servidora sobrada decidí que no necessitava ni molts ni pocs puntets més al curriculum estàndard acadèmic, aqueix error a partir del qual hi ha, entre d’altres, bastida la carrera universitària, error que esdevé entel·lèquia pura i vaporosa si ho circumscrivim en l’àmbit de la literatura i les “facultats” on pressumptament n’ensenyen.

[per inventar tonteries i prendre-me-les en sèriu ja tinc la Morenita, que gasta com un misto]

Que, eps, se n’aprèn. I s’hi edita, i s’investiga en lingüística. I s’hi recita. En dono fe per l’Hortènsia. I per la Sílvia, que ha continuat dinamitzant el cotarro, dins i fora. I l’Enric és un mestre excel·lent, i al final (de curs) ens va fer parlar de Creació del poemaeps (això ho estripa en Casasses d’aquella manera i l’article suposo que el cobra).

eps: “Creació del poema”, p. 1222-1224 en Carner, Josep. Poesia : text de l’edició de 1957; revisat i establert per Jaume Coll. Barcelona: Quaderns Crema, 1992. Originalment a Paliers. 1950, i suposo que a més d’una antologia. Per l’estat dels catàlegs, veig que l’hauré de copiar. Demà.

Tal vegada passant-se la llicència de creative commons general per l’engonal, després de llegir aquesta entrada algú escrigui l’articlet que em va criar tants escrúpols  –en el cas que, oh sorpresa, això tingui més lectors que l’Ender juganer, els qui tenen Morrissey per poeta de capçalera, les bevedores de quintos o els cosins amb ganes de complicar-se l’existència.

Per això, per impedir-me un disgust, aquí us ho deixo als peus, ben waivejat.

CC0
To the extent possible under law, Mina Nabona-Jassans has waived all copyright, moral rights, database rights, and any other rights that might be asserted over Elegia > Fi del món / Josep Carner; Gabriel Ferrater. — 1957; 1968 [versions definitives].

Que es lo que haría cualquier bibliotecario, oye.

Perquè el que escandalitza a aquest bibliotecari és que a la xarxa hi hagi més escataineigs dels uns i crides a l’ordre dels altres que no pas obra pública i publicada de Carner i Ferrater, morts ambdós.

En memoria de Moreno, M.M-M.
Samhain daoibh a tots els atlàntics de cor.

Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , , ,


Sep 10 2008

Large Hadron Collider : por si algún agujero os engulle

(que sí, que puede ocurrir, que lo avisó la prensa seria y todavía siguen con el tomate del tomate). Viva el tomate. Lina María Aguirre, en La Vanguardia, reexprime el titular sensacionalista: Este miércoles: Big Bang, se hace un lío porque ha pillado la información de aquí y de allá y no se la ha mirado con tiento, y tiene el valor de hablar de estereotipos:

Un grupo de científicos/as del CERN hizo recientemente este, sin duda valiente, Rap de la Antimateria sobre el experimento y su relación con las dimensiones desconocidas, los protones, la gravedad y la física en nuestra vida cotidiana. El estereotipo de los físicos con escasas habilidades para el ritmo y el baile se ejemplifica aquí (los científicos bailarines “prefirieron el anonimato”) pero se les agradece los extremos a los que llegan para divulgar la ciencia.

Es que la mayoría de imágenes no sé yo si son del CERN. Sólo hace falta mirar los créditos, mujer:

Images came from: particlephysics.ac.uk, space.com, the Institute of Physics, NASA, Symmetry, and Marvel
The talented dancers doubled as camera people, with some work by Neil Dixon. Stock footage is CERN’s.

y no citas a la profesional de la divulgación de la ciencia Kate McAlpine, la que rapeó lo importante de la cuestión, como consta también en dichos créditos. De momento disfrutad:


CERN Rap, colgado por Will Barras (en Vimeo) y por Katie McAlpine en Youtube.

The Large Hadron Rap

Twenty-seven kilometers of tunnel under ground
Designed with mind to send protons around
A circle that crosses through Switzerland and France
Sixty nations contribute to scientific advance
Two beams of protons swing round, through the ring they ride
‘Til in the hearts of the detectors, they’re made to collide
And all that energy packed in such a tiny bit of room
Becomes mass, particles created from the vacuum
And then…

LHCb sees where the antimatter’s gone
ALICE looks at collisions of lead ions
CMS and ATLAS are two of a kind
They’re looking for whatever new particles they can find.
The LHC accelerates the protons and the lead
And the things that it discovers will rock you in the head.

We see asteroids and planets, stars galore
We know a black hole resides at each galaxy’s core
But even all that matter cannot explain
What holds all these stars together – something else remains
This dark matter interacts only through gravity
And how do you catch a particle there’s no way to see
Take it back to the conservation of energy
And the particles appear, clear as can be

You see particles flying, in jets they spray
But you notice there ain’t nothin’, goin’ the other way
You say, “My law has just been violated – it don’t make sense!
There’s gotta be another particle to make this balance.”
And it might be dark matter, and for first
Time we catch a glimpse of what must fill most of the known ‘Verse.
Because…

LHCb sees where the antimatter’s gone
ALICE looks at collisions of lead ions
CMS and ATLAS are two of a kind
They’re looking for whatever new particles they can find.

Antimatter is sort of like matter’s evil twin
Because except for charge and handedness of spin
They’re the same for a particle and its anti-self
But you can’t store an antiparticle on any shelf
Cuz when it meets its normal twin, they both annihilate
Matter turns to energy and then it dissipates

When matter is created from energy
Which is exactly what they’ll do in the LHC
You get matter and antimatter in equal parts
And they try to take that back to when the universe starts
The Big Bang – back when the matter all exploded
But the amount of antimatter was somehow eroded
Because when we look around we see that matter abounds
But antimatter’s nowhere to be found.
That’s why…

LHCb sees where the antimatter’s gone
ALICE looks at collisions of lead ions
CMS and ATLAS are two of a kind
They’re looking for whatever new particles they can find.
The LHC accelerates the protons and the lead
And the things that it discovers will rock you in the head.

The Higgs Boson – that’s the one that everybody talks about.
And it’s the one sure thing that this machine will sort out
If the Higgs exists, they ought to see it right away
And if it doesn’t, then the scientists will finally say
“There is no Higgs!  We need new physics to account for why
Things have mass.  Something in our Standard Model went awry.”

But the Higgs – I still haven’t said just what it does
They suppose that particles have mass because
There is this Higgs field that extends through all space
And some particles slow down while other particles race
Straight through like the photon – it has no mass
But something heavy like the top quark, it’s draggin’ its ***
And the Higgs is a boson that carries a force
And makes particles take orders from the field that is its source.
They’ll detect it….

LHCb sees where the antimatter’s gone
ALICE looks at collisions of lead ions
CMS and ATLAS are two of a kind
They’re looking for whatever new particles they can find.

Now some of you may think that gravity is strong
Cuz when you fall off your bicycle it don’t take long
Until you hit the earth, and you say, “Dang, that hurt!”
But if you think that force is powerful, you’re wrong.
You see, gravity – it’s weaker than Weak
And the reason why is something many scientists seek
They think about dimensions – we just live in three
But maybe there are some others that are too small to see
It’s into these dimensions that gravity extends
Which makes it seem weaker, here on our end.
And these dimensions are “rolled up” – curled so tight
That they don’t affect you in your day to day life
But if you were as tiny as a graviton
You could enter these dimensions and go wandering on
And they’d find you…

When LHCb sees where the antimatter’s gone
ALICE looks at collisions of lead ions
CMS and ATLAS are two of a kind
They’re looking for whatever new particles they can find.
The LHC accelerates the protons and the lead
And the things that it discovers will rock you in the head.

Mi apunte de propia cosecha reza que no sólo con gran y pequeño equipamiento se puede hacer ciencia: muchas veces el problema no es conseguir unas instalaciones decentes, sino mantener a las personas que tienen que utilizarlas. Y TAMBIÉN con este fin hace falta una divulgación comprensible, muy bien resumida y veraz del método y los resultados.

En un periódico serio, hoy, un comentario en una noticia sensacionalista recién publicada pero que atufaba a pescado en malas condiciones: no he podido rescatarlo, pero decía más o menos (y pido excusas por la cita aproximada al autor del escrito original):

Cuando era pequeño leía los periódicos y como no sabía nada me creía todo lo que decían. Hoy en día, cuando leo cosas sobre mi especialidad o cercanas a ella, no les doy crédito alguno, por lo que se me ocurre si en los otros campos de la realidad que desconozco puedo “confiar” igualmente en los periódicos.

Pues ahí queda, para los estudiantes de periodismo, los periodistas en eterno reciclaje y, cómo no, estos amateurs que somos los bloggers, especialmente los primerizos… Conste que debe haber prensa seria y buena de verdad a la que debería dar más cancha en este espacio en vez de rajar de malas prácticas.

entrada (o post) dedicada a amics, coneguts i saludats, un dels quals llegeix la tesi el 16 d’octubre. Al recién descubierto vengoroso (no os perdáis su reflexión sobre el LHC), y al comandante Asnatli, claro

Tags: , , , , , , , , , , , , ,