Dec 03 2008

Punt per punt V : 4

Veient lentrevista de lHora del lector a Lou Reed (2008, 30 doctubre). -- 2008, 2 de desembre

Escoltant Lou Reed (2008, 30 d'octubre). -- d'avui

Sota “Una rèplica que no és una rèplica”, a El vertigen del trapezista.

Al comentari directe de l’entrada, publicat allà per no donar-me l’oportunitat de modificar-lo, hi intercalaria una cita tremenda, il·lustrativa, shakespeariana, d’Ariel Santamaria, líder juantxi, que apareix al vídeo que us he afegit al final:

No tinc paraules, per definir lo que sento ara… Per tant, com que no puc parlar, cantaré.

La resposta a la pregunta del punt 3, Sobre reconèixer les experiències viscudes de veritat en un text, sobre calar la versemblança a partir dels focus d’atenció en el record, dissabte o diumenge vinent. Després d’experimentar físicament el concert de Mishima. Retransmetent des d’Alforja o rodalies.

Crec que la començaré contestant la pregunta 2 d’un meme adreçat a escriptors –moooolt parcialment: hauré de triar una veritat de les moltes que podria contestar ;-) No us puc enllaçar de cop tots els memes contestats a una adreça del blog on apareixen perquè aqueix blog ha decidit, ahir, eliminar les etiquetes 8-| i ara ja no pots clicar a “qüestionari” i que et surtin els 15 qüestionaris. Re que no solucioni una classe pràctica de biblioteconomia contemporània:

  • Ara hem d’aplicar tècniques d’IR i oferirem resultats en una pàgina externa. Els baixarà la ratio de visites des d’enllaços directes en altres webs, circumstància que –si són uns obsessos de les estadístiques– no els ajuda a saber ni d’on vénen les visites, ni a posicionar-se en cap rànquing de blogs (com ara Technorati), pero potser sí en cercadors a través de les paraules “rcanovalls” i “qestionari”, que ja són molt buscades :-D
  • Oferir una pàgina de resultats de Google en el seu lloc els pot fer baixar lleugeríssimament el Pagerank. Ha estat una intuició/record que podria demostrar si dormo menys hores.
  • Escriure aquesta postdata em permet enllaçar uns apunts de fernand0 sobre Technorati vs Google que si teniu un moment tecnològic us aniran bé per ampliar la cultura general internètica.
  • Bonus: pel que fa a l’ambiciós (o no?) Blocs de lletres, tot i el mashup en bolquers (ja creixerà), sembla que no aprofiten les etiquetes. Raro, raro. Crear un mashup fent un núvol conjunt de totes les etiquetes dels blocs de lletres seria revelador i et permetria navegar alhora entre molts blogs. S’haurien de posar d’acord en la morfologia de les etiquetes, per començar, que serà més senzill que posar-s’hi en les categories. Tots els substantius de noms comuns en plural, per exemple. Sóc la primera que no ho revisa sempre i, per tant, no sempre ho respecta.

P.d. La meva gestora de la col·lecció favorita torna de Reus i em diu “és preciós”, i a mi em cau la bava. Tinc tres carrets per digitalitzar de fotos “dels meus llocs”, tirades a finals de juliol per a una entrada caducada que s’havia de dir “Anunci d’una ciutat on ja no vull viure”.

No puc estar d’enllaçar-li coses que hi passen… que molt talent de Reus (no us perdeu el final del vídeo, amb les reflexions de l’alcalde) vol baixar a Barcelona a treballar, descapitalitzant la ciutadeta.

A la CORI són molt dolentots o despistats, i tenen molt material penjat al Feisbuc que no és accessible des de fora. Com ara l’últim vídeo: l’anunci del sorteig de participacions de loteria del partit. La Mercè no em podia portar loteria perquè no hi va anar en dimarts o dijous, que és quan la venen :-( L’encarregaré a algun taxista portuguès.

Aquest vídeo és de la Diada d’enguany:


Ariel Santamaria, regidor de la CORI a l’Ajuntament de Reus, visita el Parlament de Catalunya i anuncia que es presentarà a les eleccions de la Generalitat. — Barcelona, 2008, 11 de setembre

Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , ,


Nov 21 2008

Meme: ¿Crees en la música aleatoria?

Category: blogs y bloggers, cine, memes, músicamorenita @ 5:39 am

LP-Spain recoge un meme guapo:

En vaguedades me he encontrado con un meme músical!
La cosa trata de tomar toda la colección musical, 4202 canciones en mi caso, ponerlo en reproducción aleatoria y poner en la lista de abajo las 10 primeras canciones que salen.

Yo soy una pobretona sin recursos, de modo que no tengo más remedio que saquear el ordenador de mi ama. Parece que actualmente tiene cargadas 4484 pistas en el reproductor, pero esto no se corresponde con todo el contenido del disco duro externo ni incluye lo que también tiene en lápices de memoria tirados por ahí. Espero poner algo de orden y hacer limpieza esta navidad para disimular ese principio de síndrome de Diógenes.

Ahí van las 10 primeras de mi sesión:

  1. Pet Shop Boys. “Flamboyant” (sin especificar álbum: sería Pop Art, creo)
  2. Maurice Jarre. “The End - Playoff Music”. En: Lawrence of Arabia (soundtrack)
  3. Erroll Garner. “Piano, piano, play”. En: Body & Soul
  4. Gluck; perf. Janet Baker. “Che farò senza Euridice”. En: Orfeo ed Euridice
  5. Georges Brassens. “La mauvaise réputation”. En: Le pornographe
  6. The Left Banke. “Pretty ballerina”. En: There’s gonna be a storm : the complete recordings 1966-69
  7. Marisa Monte. “De noite na cama”. En: Barulhinho Bom
  8. Chris Montez. “The more I see you”. En: More music to watch girls by (me cuenta Mina que se puede oir un cachito en Frantic, de Polanski (1988), que es de donde ella la pilló)
  9. Burt Bacharach & Elvis Costello. “God give me strength”. En: Painted from memory
  10. Dire Straits. “Walk of life”. En: Brothers in arms

Esta última aquí:

Here comes Johnny singing oldies, goldies
Be-Bop-A-Lula, Baby What I Say
Here comes Johnny singing I Gotta Woman
Down in the tunnels, trying to make it pay
He got the action, he got the motion
Oh yeah, the boy can play
Dedication devotion
Turning all the night time into the day

{Refrain}
He do the song about the sweet lovin' woman
He do the song about the knife
And he do the walk, he do the walk of life
Yeah, he do the walk of life

Here comes Johnny goin' tell you the story
Hand me down my walkin' shoes
Here comes Johnny with the power and the glory
Backbeat, the talkin' blues
He got the action, he got the motion
Yeah, the boy can play
Dedication devotion
Turning all the night time into the day

{Refrain}
{Repeat first verse}

And after all the violence and double talk
There's just a song in all the trouble and the strife
You do the walk, you do the walk of life
Hm, you do the walk of life

En resumen: sí, creo.

Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,


Nov 15 2008

How to murder your wife / dir.: Richard Quine; writer: George Axelrod; Jack Lemmon, Virna Lisi. — 1965

Este fin de semana mi ama decidió invertir parte de su sueldo instalando caprichitos de invierno (calefacción, estanterías) en casa. Mejor dejarla a su bola. Yo libro.

Me he venido a Oropesa del Mar, el auténtico culo del mundo, de visita de cortesía a Michael Hazelcatkin por aquello de una vez al año no hace daño (dicen los masocas). Él, cuando no juega a la petanca con los pocos indígenas locales que quedan, suele aislarse en un tiny apartment cerca de la playa, y aquí estoy, intentando postear desde su ordenador. Digo intentando porque mirad:

Archivos compartidos vía torrents en BitComet

Archivos compartidos vía torrents en BitComet

He borrado los nombres de los autores de los delitos :-D Os recomiendo BitComet y que aprendáis qué es un torrent. Por vuestra supervivencia en los culos del mundo.

Esta tarea es lo que se come el poco ancho de banda del viejo Mike. Su wifi da para lo que da y su ordenador ya tiene una edad y le falta ram para multitasquear. Mike lleva unos días pachucho en casa, y aunque ha venido el médico y la asistenta se encarga de lo básico para sobrevivir, no puede acercarse a una biblioteca y en los videoclubes de la zona no tienen lo que busca. La pantalla es grande, de modo que estamos empezando a ver Total recall en una esquina, ya completamente descargada, después de zamparnos How to murder your wife completa en streaming (casi dos horas de película sin interrupción). Todo eso gracias a bucear por un pissing advice del “panelleru” d’Alforja, uno que ya lleva un tiempo dedicado a no descargar porque mucho se puede ver directamente en la red, aunque la calidad en pantalla completa deja que desear todavía. Miradla en pequeñito:


How to murder your wife (VOSE) en Megavideo

Yo quiero bailar como Virna Lisi, pero en realidad me he vuelto a enamorar de Claire Trevor. Quizás porque cantó, además de actuar, en Cayo Largo y en Crossroads. Porque las chicas que cantan me pueden.

PD: una de las pelis que podéis ver que Michael (él que fue crítico de cine antes que banquero retirado) descarga, Flåklypa Grand Prix, Grand Prix a la muntanya dels invents, de los hermanos Caprino, es una peli mítica de muchas infancias que espero que me llegue en DVD antes de Reyes para que los sobrinos de Mina la disfruten en sueco e inglés. Parece que no está editada en catalán aunque muchos la disfrutaron así, en pantalla grande, en los ochenta. Por lo menos en este país –consultad documentación en la EXGAE– es legal además de legítimo compartir cultura y conocimientos con los amiguitos [in?]visibles de internet.

Va per tu, “panellero”!

Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,


Nov 01 2008

Elegia > Fi del món / Josep Carner; Gabriel Ferrater. — 1957; 1968 [versions definitives]

Hi havia una vegada, en un país malmandrós, una persona que va llegir activament un poema d’una altra:

Elegia Fi del món

Els teus encara van de dol. Hi ha passes,

menes de llum, paraules, que els aviven

el teu record.–S’atura la conversa:

és potser que sospires. A vegades

una llàgrima cau.–Es reviscola

el món i ja traspunten les glicines;

en rengle van, alegrement, els núvols.

Volto sense esma per carrers inútils:

la solellada ecrema les parpelles.

Tot és pressa pertot. ¿Qui mai del canvi

podrà llevar-se que, irruent, dispersa

cada veu, cada imatge, i del que esborra

en fa d’altres enganys indeturables,

ombres i pols, efímers com el dia?

Quin dol que te m’allunyis sense queixa,

sense girar ton cap, erm de memòria,

oh frustrada d’aquesta primavera!

Josep Carner

Puc repetir la frase que s’ha endut

el teu record. No sé res més de tu.

Aquesta insistent aigua de paraules,

sempre creixent, va ensulsiant els marges

de la vida que vaig creure real.

La terra pedregosa i fatigosa

de caminar, i els arbres que em ferien

els ulls amb una branca delicada,

tan vivament maligna, convincent

amb la prova millor, la de les llàgrimes,

sembla que no són res. Es van donant

a l’amplària grisa, jaspiada

d’esperma pàl·lid, embafós. Tot cau

amb una fressa lenta i molla, i flota

sense figura, o s’enfonsa per sempre.

Tot fa sentit, només sentit, tot és

tal com ho he dit. Ja no sé res de tu.

Gabriel Ferrater

La de Carner és la versió publicada a Poesia del 57, la de Ferrater és la de Les dones i els dies (1968).

En aquest mateix país malmandrós, una tercera persona va riure amb la correspondència, l’única cosa objectivament observable en aquesta entrada, i ho va comunicar a alguns coneguts (gràcies sempre, Enric, Melgareja, Hortènsia…). Podria haver-ho acompanyat amb algun embull sobre Carner i Ferrater farcit, només per començar, d’anotacions sobre el simbolisme de la mort i el sexe –una despesa ecològica poc defensable i insostenible i que a més hagués coartat a futurs lectors que [el que segueix és opinió personal] no saben que els articles acadèmics d’interpretació literària, sobretot si obeeixen a escoles concretes –qualssevol–, tenen altres funcions, que no són ser llegits ni, encara menys, processats.

Si bufa el vent algú veurà aquesta entrada i farà el que l’última persona del conte, per malmandra i viratge a l’acràcia, es va a negar a fer, que és fer una bona pilota i imprimir-ho en alguna resheta: Els marges, Quaderns de Filologia o assimilats. Perquè servidora sobrada decidí que no necessitava ni molts ni pocs puntets més al curriculum estàndard acadèmic, aqueix error a partir del qual hi ha, entre d’altres, bastida la carrera universitària, error que esdevé entel·lèquia pura i vaporosa si ho circumscrivim en l’àmbit de la literatura i les “facultats” on pressumptament n’ensenyen.

[per inventar tonteries i prendre-me-les en sèriu ja tinc la Morenita, que gasta com un misto]

Que, eps, se n’aprèn. I s’hi edita, i s’investiga en lingüística. I s’hi recita. En dono fe per l’Hortènsia. I per la Sílvia, que ha continuat dinamitzant el cotarro, dins i fora. I l’Enric és un mestre excel·lent, i al final (de curs) ens va fer parlar de Creació del poemaeps (això ho estripa en Casasses d’aquella manera i l’article suposo que el cobra).

eps: “Creació del poema”, p. 1222-1224 en Carner, Josep. Poesia : text de l’edició de 1957; revisat i establert per Jaume Coll. Barcelona: Quaderns Crema, 1992. Originalment a Paliers. 1950, i suposo que a més d’una antologia. Per l’estat dels catàlegs, veig que l’hauré de copiar. Demà.

Tal vegada passant-se la llicència de creative commons general per l’engonal, després de llegir aquesta entrada algú escrigui l’articlet que em va criar tants escrúpols  –en el cas que, oh sorpresa, això tingui més lectors que l’Ender juganer, els qui tenen Morrissey per poeta de capçalera, les bevedores de quintos o els cosins amb ganes de complicar-se l’existència.

Per això, per impedir-me un disgust, aquí us ho deixo als peus, ben waivejat.

CC0
To the extent possible under law, Mina Nabona-Jassans has waived all copyright, moral rights, database rights, and any other rights that might be asserted over Elegia > Fi del món / Josep Carner; Gabriel Ferrater. — 1957; 1968 [versions definitives].

Que es lo que haría cualquier bibliotecario, oye.

Perquè el que escandalitza a aquest bibliotecari és que a la xarxa hi hagi més escataineigs dels uns i crides a l’ordre dels altres que no pas obra pública i publicada de Carner i Ferrater, morts ambdós.

En memoria de Moreno, M.M-M.
Samhain daoibh a tots els atlàntics de cor.

Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,


Oct 21 2008

Invitaciones para Demonoid: alguien tiene?

Demonoid

Demonoid es un bonito catálogo de ficheros .torrent (para los legos: NO un sitio desde donde descargar los archivos que registran estos ficheros –como Vuze, por ejemplo–, sino un contenedor de FICHAS DE REGISTRO de lo que te quieres descargar) donde he encontrado algo que me interesa. Alguien tiene invitaciones?

Me interesa lo suficiente como para esperar a que vuelvan a abrir el registro libre de usuarios algún día, pero si pudiera ser antes, mejor.

Gràcies per endavant,

Tags: , , ,


Oct 15 2008

Noms de lloc i de persona d’Alforja i Cortiella / Miquel S. Jassans. — Reus: Centre d’Estudis Comarcal Josep Iglésies, 1991

ThinkGeek :: Enough Social Interaction

ThinkGeek :: Enough Social Interaction

Declaro públicament que ahir vaig signar nomenament i avui em reincorporo (cobrant) a un lloc on ja havia treballat fa moooolts i molts anys, també en horari de tarda, i per uns quants mesets. Fins aquí els detalls. A petició de missenyor Enric –l’Enric de préstec, l’Enric “el Galetes”– hi ha convidada de carquinyolis, pets de monja, ametllats i pastissets de Rasquera, extensiva a tota persona que tingui accés a la cuina on tal dia farà un any (i potser encara hi seré) que m’hi preparo almenys un te diari.

Tota aquesta resta a qui no he informat, anar-hi anant, anar-hi anant… només vol dir que costa veure’ns en persona i que la jugada ha estat molt ràpida (ho sé del cert des de divendres passat).

Miquel S. Jassans i olivera mil·lenària. -- 2006

Miquel S. Jassans i olivera mil·lenària. -- 2006

Ahir estàvem fullejant els Noms de lloc i de persona d’Alforja i Cortiella. Com que sóc persona soferta com la roba de sac, tinc la sort de no sofrir gaire gens pels gestos i converses de caimanes –nivell superior de les viborilles, d’aquestes que et trobes per tots els puestus, glossant missenyora Mitu–, però hi ha camins que sí que podria pensar que haberlas haylas, i que si és així gairebé és pecat que a la biblioteca no ens haguem rebatejat amb renoms ben públics. Si a Alforja hi ha un Fitipaldi (el que va encastar el cotxe a una botiga el mateix dia d’estrenà’l), a Humanitats hi ha d’haver un Galetes. I aquest és ben afectuós, per a una persona estupenda, que té ben clara la importància de compartir els técs.

I a en Miquel Taca, un apunt: el renom d’en Pere (de la Cuixa) és contemporani al d’en Fitipaldi, i no està inclòs a la monografia. Ja està contemplat, això, de cara a la segona edició?

Tags: , , , , , , , ,


Next Page »