Morenita tiene una escoba

Em passaria tota la jornada al taulell. M’hi enduc llistes de desiderates per repassar però hi ha dies que no giro massa fulls. Us explico què donen de sí tres hores i així faig deures de català.

• “No trobo La historia interminable a la prestatgeria”. Compruebo el topográfico y que en aquel momento está disponible, vamos a los estantes, no está. Le cuento que puede estar en los carros, que lo puede tener cualquier usuario, que puede estar en los estantes de recolocación… Tenemos la edición de la sección infantil, creo que con texto idéntico, pero no la quiere.
• Diccionari català-àrab. Em diu que no és al seu lloc. Li explico on són les prestatgeries de recol·locació i on és la prestatgeria que conté el rang de topogràfics on ha de buscar. Al cap de dos minuts torna, somrient, amb el diccionari a les mans; el deuen haver fet servir aquest migdia.
• Técnicas constructivas romanas en Itálica (Santiponce, Sevilla), la chica no lo encuentra en la estantería. En el catálogo comprobamos que se detectó como perdido en el último inventario. Me cuenta que es una monografía difícil de conseguir (publicada en 1993!!) En el colectivo del Consorci de biblioteques universitàries de Catalunya, el CCUC, aparece la opción Rovira i Virgili, Tarragona. En Rebiun (el catálogo colectivo de la red de universidades del estado de mantenimiento externalizado, Baratz) encontramos mucho más, pero hay que verificar la información en los respectivos catálogos de las bibliotecas donde tengan el documento que buscamos; motivo: en estos momentos este catálogo no refresca diariamente la información de los múltiples catálogos en línea, sino que trata todos los ficheros en diferentes variantes de Marc (el Marc es el lenguaje de codificación de los registros bibliográficos y de autoridades –autor, título) que recibe de las distintas bibliotecas para convertirlos a ibermarc, la variante que Rebiun usa, cada cierto tiempo.
• “No trobo 3 obres de Naipaul. He mirat al catàleg i posa que estan disponibles. A la prestatgeria el topogràfic s’acaba al 820(091)… i aquest és 820(791)”19″ Nai. No hi és.” Al seu darrere té un gran plànol de la planta la funció del qual és reflectir la distribució de la CDU a les prestatgeries, però en prescindim en primer moment i fem l’exercici pràctic: anem al lloc on s’acaba el 820(091)… i li assenyalo el cartell que indica allà mateix que la resta de 820(…) els trobarà a l’altra banda de la sala, seguint la numeració correlativa. M’enfilo a la prestatgeria de literatura en anglès [820] del Carib [(791)], s. XX ["19"], Naipaul [Nai], i li acosto els tres llibres que havia demanat. Hem deixat les dues noies que l’acompanyaven al taulell d’informació. Quan la veuen tornar li pregunten: “On eren?”
• “Hola. Ahir vaig reservar un llibre a través del catàleg en línia, però no el trobo a les prestatgeries. L’estic buscant bé?” –li expliques que digui el seu nom a préstec, que si han tornat el llibre li hauran guardat allà, i li preguntes si ha rebut cap correu electrònic notificant que ja el tenien. Que no. “Bé, pots anar mirant el correu o comprovar l’estat al catàleg.” Again, again.
• “Pot ser que no funcioni la wifi?” Li explico la veritat: que fa tres setmanes ens van avisar que la wifi (fins aleshores modèlica) no anava bé, que no havien descobert el motiu del problema, que hi estaven treballant i que ja ens avisarien quan s’hagués solucionat. No li explico tot: la consigna donada era que si un usuari preguntava, donéssim explicacions, però que no calia que ho féssim abans. Sempre el puc adreçar a qualsevol altra zona del campus. Però sembla que aquí encara no funciona. Em sap molt greu, és un conyàs. També per mi quan he de treballar amb el portàtil, als matins.
• “La col·lecció Bernat Metge? Saps? Saps quina és, … una col·lecció de clàssics traduits. Es diu Bernat Metge. Saps on és?” ¬¬ Malgrat que li dic que sí, gràcies, que sé quina és, i que la pot trobar exactament quatre prestatgeries més enllà (autors llatins) i una mica més anyà els autors grecs, li explico que si busca al catàleg trobarà el topogràfic i que si així i tot no sap trobar la prestatgeria (estan numerades, al plànol de darrera seu) que torni i li ensenyo.
• Me llaman de Catalogación para comprovar si un libro sin topográfico en el catálogo está en su sitio con el tejuelo que le debería corresponder. Sí.
• Me levanto para avisar a la maleducada que está hablando alto por el móvil en la escalera, a un metro del cartel de prohibido usar móviles. Em diu el que tothom em diu: “però si jo veig gent que ho fa…” S’ha acumulat tanta gent, parlant per mòbil a l’escala, hi ha tant de xivarri, que de camí al pis superior em planto davant de cada un i els dic que si us plau acabin la conversa o la continuin fora, mentre els assenyalo els cartells indicadors de la prohibició que tenen a pocs metres. Se’m giren d’esquena i continuen xerrant. Del braç, els acompanyo cap als graons, a ver si me entienden, pero forcejean y se dan la vuelta para el rellano, mientras les digo que nada les impide continuar la conversación bajando la escalera, pero que salgan ya de una vez. Uno cierra el móvil y me dice, con suficiencia: “Así no se puede organizar un congreso!” Está a punto de invadirme mi íncubo, que también organizaba congresos pero nunca en el rellano de la biblioteca, y replicar con su vozarrón, con un “Mira, nene, …”

Terminando de leer: El móvil de Hansel y Gretel / Hernán Casciari. — Orsai, 2008, 7 de octubre

Tags: El móvil de Hansel y Gretel, Orsai, segunda planta

Tejuelos de libros (robados?)

Panadería a las siete y media / Sonsoles Prieto. -- Cerdanyola, 2008, 29 de noviembre

Bajo a la panadería de la esquina a por dos cruasanes, el mío de chocolate. Tres minutos y estoy de vuelta, y el agua del te todavía no hierve.

Ayer mi ama se fue a la cama de mala leche y a lo mejor cuatro mimos le hacen creer por un rato que el mundo es habitable. No, ni se nos inundó la biblioteca ni ningún misil nos alcanzó por “error”, de camino errático a alguna biblioteca afgana. Sólo fue un caso más de desconsideración, por hablar suave, como ella suele –todo se pega.

Las salas de la biblioteca se recogen tres o cuatro veces durante la jornada, y cuando ya todos han salido se da un último garbeo. Los libros que no alcanzamos a devolver a su sitio se dejan en una última estantería para que al día siguiente, antes de abrir, se puedan colocar. Ayer quien dio el último repaso a la segunda planta (topográficos 7 y 8: arte, lengua y literatura, básicamente) se encontró con un puñado de tejuelos –que no es lo mismo que lentejuelas– tirados por el suelo, esparcidos a lo largo y ancho de unos seis metros cuadrados. En el antepenúltimo pasillo, estantes de literatura latina.

Eran las nueve y media pasadas, había que cerrar antes que conectaran las alarmas, y sólo dio tiempo a tomar un par de fotos de la escena con un móvil, recogerlos (si no, las señoras de la limpieza los habrían barrido el lunes) y disgustarse: corresponden a ediciones y estudios, de valor filológico y no reeditados (década de los 70), de autores clásicos. Al llegar a casa comprobamos en el catálogo que dos de los tejuelos recogidos contenían un topográfico único y que los ejemplares constan como disponibles (y en las estanterías no estaban, ni con tejuelo ni sin), de modo que creo no equivocarme demasiado si digo que los han robado.

Qué hay que hacer? Poner cámaras en los pasillos? Tener a un segurata haciendo rondas? Cerrar todo el fondo en el depósito? Por unos mapas que chorizó un desaprensivo gilipollas en la Biblioteca Nacional, se recrudeció una campaña de acoso y derribo a Rosa Regàs, entonces directora, y yo dejé de comprar El País.

Uno de los libros desaparecidos es un Budé, cubierta en rústica de color marrón anaranjado. Quedan restos de su cartulina en la goma del tejuelo. Me ha hecho recordar la canción de Duke Ellington y Billy Strayhorn que se tornó estándar del jazz, My little brown book. Melodía melancólica, la segunda de esta selección de temas de John Coltrane:

My little brown book
With the silver binding
How it keeps reminding me
Of a memory
That’s haunting me.
In some quiet nook
I go thru its pages
And peruse this ageless tale
Of a love that failed
To ever become true.
On this page is the date
Of that fateful night at eight
When I found you were no longer in love.
After that there’s nothing more
Just a dark and futile door
That shuts out the stars above.
In my little book
I inscribed your heart vow
But since we’re apart now
This and that last sweet kiss
Is all that’s left of you
Is all that’s left of you.

Los tejuelos tirados. Todo lo que queda para quien deba consultar aquellos ejemplares. Gracias, capullos, je me souviens, y puedo ser muy rencorosa.

Tags: Billy Strayhorn, Cerdanyola, Duke Ellington, expolio, Guilló i Villà : pa i bolleria (Cerdanyola del Vallès), je me souviens, John Coltrane, Les Belles Lettres, My little brown book, tejuelos

Hi havia una vegada, en un país malmandrós, una persona que va llegir activament un poema d’una altra:

La de Carner és la versió publicada a Poesia del 57, la de Ferrater és la de Les dones i els dies (1968).

En aquest mateix país malmandrós, una tercera persona va riure amb la correspondència, l’única cosa objectivament observable en aquesta entrada, i ho va comunicar a alguns coneguts (gràcies sempre, Enric, Melgareja, Hortènsia…). Podria haver-ho acompanyat amb algun embull sobre Carner i Ferrater farcit, només per començar, d’anotacions sobre el simbolisme de la mort i el sexe –una despesa ecològica poc defensable i insostenible i que a més hagués coartat a futurs lectors que [el que segueix és opinió personal] no saben que els articles acadèmics d’interpretació literària, sobretot si obeeixen a escoles concretes –qualssevol–, tenen altres funcions, que no són ser llegits ni, encara menys, processats.

Si bufa el vent algú veurà aquesta entrada i farà el que l’última persona del conte, per malmandra i viratge a l’acràcia, es va a negar a fer, que és fer una bona pilota i imprimir-ho en alguna resheta: Els marges, Quaderns de Filologia o assimilats. Perquè servidora sobrada decidí que no necessitava ni molts ni pocs puntets més al curriculum estàndard acadèmic, aqueix error a partir del qual hi ha, entre d’altres, bastida la carrera universitària, error que esdevé entel·lèquia pura i vaporosa si ho circumscrivim en l’àmbit de la literatura i les “facultats” on pressumptament n’ensenyen.

[per inventar tonteries i prendre-me-les en sèriu ja tinc la Morenita, que gasta com un misto]

Que, eps, se n’aprèn. I s’hi edita, i s’investiga en lingüística. I s’hi recita. En dono fe per l’Hortènsia. I per la Sílvia, que ha continuat dinamitzant el cotarro, dins i fora. I l’Enric és un mestre excel·lent, i al final (de curs) ens va fer parlar de Creació del poema^eps (això ho estripa en Casasses d’aquella manera i l’article suposo que el cobra).

eps: “Creació del poema”, p. 1222-1224 en Carner, Josep. Poesia : text de l’edició de 1957; revisat i establert per Jaume Coll. Barcelona: Quaderns Crema, 1992. Originalment a Paliers. 1950, i suposo que a més d’una antologia. Per l’estat dels catàlegs, veig que l’hauré de copiar. Demà.

Tal vegada passant-se la general per l’engonal, després de llegir aquesta entrada algú escrigui l’articlet que em va criar tants escrúpols  –en el cas que, oh sorpresa, això tingui més lectors que l’Ender juganer, els qui tenen Morrissey per poeta de capçalera, les bevedores de quintos o els cosins amb ganes de complicar-se l’existència.

Per això, per impedir-me un disgust, aquí us ho deixo als peus, ben waivejat.

Tags: índex d'impacte, el Moreno, Elegia, Els marges, Enric Casasses, Enric Cassany, Ferrater llegia Carner i el reescrivia --ho sap tothom i és profecia, Fi del món, Gabriel Ferrater, Hortènsia Curell Gotor, Josep Carner, la Morenita, Quaderns de filologia : estudis literaris, RESH, Samhain, Sílvia Melgarejo, Tots sants (i minyons), waiving que és gerundi, zero patatero

Lewis Carroll / Anne Higonnet. -- Phaidon, 2008

Chivatazo en El País de hoy (con apunte al otro lado de la página de Alberto Manguel, extorontonian como yo). Otra reseña y más vistas.

Ipso facto Mina ha cursado la desiderata a título particular con el fin de nutrir el fondo de arte de la Biblioteca d’Humanitats de la UAB . Que quede claro: en principio, desiderata se pueden hacer en TODAS las bibliotecas. Entre pitos y flautas e ISO mediante, el libro tendría que llegar antes de… 55 días 35 si el proveedor fuera estatal. Escribo de memoria, pero temo no equivocarme.

Es un libro chuli digno de reseña en la Librosfera. Phaidon intenta no desmerecer su onomástica (el Fedón, sobre la inmortalidad del alma). Entre otras cosas (arquitectura, pasiajismo), los más pijines seguramente conocéis la marca por sus Wallpaper city guides, y los enteradillos como yo porque publica Le petit Nicolas en inglés. Que por cierto, el primer Le petit Nicolas vio la luz un día de 1959, pronto hará 50 años. Y ahí pongo el freno.

Una foto hecha por el “tío” Charles Lutwidge Dodgson¹ de Alice Liddell completamente vestida (glosa de la polémica en la noticia de El País):

Alice Liddell, daughter of the Dean of Ch. Ch.

1 Recurro demasiado a la misma fuente, la Wikipedia y sus variantes lingüísticas, pero a menudo –mal que les pese a algunos– contiene los enlaces más útiles y actualizados sobre muchos temas, generalmente con la correspondiente versión española reducida del artículo original en inglés.

Tags: Alberto Manguel, Alice Liddell, Anne Higonnet, Charles Lutwidge Dodgson, desiderata, El País, Fedón, Goscinny, Javier Rodríguez Martos, Le petit Nicolas, Lewis Carroll, Librosfera, Phaidon, Platón, Sempé, Wallpaper City Guides, Wikipedia

Dentro de Sea pictures, op. 37, que se ejecutó por primera vez en 1899. La letra es de Caroline Alice Elgar y canta Della Jones casi 100 años después.

Per l’Eloi & família . A disposar,

Tags: Caroline Alice Elgar, Della Jones, Elgar, In haven, Sea pictures

és la crossa que sempre empra Scheherazade. I el primo Fruco de la Morenita, pel que m’explica.

Per als que no vulguin rovellar l’anglès (Mitu?) ni la capacitat interpretativa del món, Les mil i una nits són una bona lectura per a estrenar un lector de tinta electrònica. Per descarregar-ho gratuïtament des del Projecte Gutenberg, cliqueu la imatge (una versió, il·lustrada –en part?– per Milo Winter). Però busqueu-ne més:

Scheherazade i el rei Schahryar

Tags: Arabian nights, Arabian nights entertainments, El món de la Mitu, el primo Fruco, la Mitu, Les mil i una nits, Milo Winter, Project Gutenberg, Scheherazade