Dec 04 2008

Tres hores qualssevol al taulell d’informació

Em passaria tota la jornada al taulell. M’hi enduc llistes de desiderates per repassar però hi ha dies que no giro massa fulls. Us explico què donen de sí tres hores i així faig deures de català.

  • “No trobo La historia interminable a la prestatgeria”. Compruebo el topográfico y que en aquel momento está disponible, vamos a los estantes, no está. Le cuento que puede estar en los carros, que lo puede tener cualquier usuario, que puede estar en los estantes de recolocación… Tenemos la edición de la sección infantil, creo que con texto idéntico, pero no la quiere.
  • Diccionari català-àrab. Em diu que no és al seu lloc. Li explico on són les prestatgeries de recol·locació i on és la prestatgeria que conté el rang de topogràfics on ha de buscar. Al cap de dos minuts torna, somrient, amb el diccionari a les mans; el deuen haver fet servir aquest migdia.
  • Técnicas constructivas romanas en Itálica (Santiponce, Sevilla), la chica no lo encuentra en la estantería. En el catálogo comprobamos que se detectó como perdido en el último inventario. Me cuenta que es una monografía difícil de conseguir (publicada en 1993!!) En el colectivo del Consorci de biblioteques universitàries de Catalunya, el CCUC, aparece la opción Rovira i Virgili, Tarragona. En Rebiun (el catálogo colectivo de la red de universidades del estado de mantenimiento externalizado, Baratz) encontramos mucho más, pero hay que verificar la información en los respectivos catálogos de las bibliotecas donde tengan el documento que buscamos; motivo: en estos momentos este catálogo no refresca diariamente la información de los múltiples catálogos en línea, sino que trata todos los ficheros en diferentes variantes de Marc (el Marc es el lenguaje de codificación de los registros bibliográficos y de autoridades –autor, título) que recibe de las distintas bibliotecas para convertirlos a ibermarc, la variante que Rebiun usa, cada cierto tiempo.
  • “No trobo 3 obres de Naipaul. He mirat al catàleg i posa que estan disponibles. A la prestatgeria el topogràfic s’acaba al 820(091)… i aquest és 820(791)”19″ Nai. No hi és.” Al seu darrere té un gran plànol de la planta la funció del qual és reflectir la distribució de la CDU a les prestatgeries, però en prescindim en primer moment i fem l’exercici pràctic: anem al lloc on s’acaba el 820(091)… i li assenyalo el cartell que indica allà mateix que la resta de 820(…) els trobarà a l’altra banda de la sala, seguint la numeració correlativa. M’enfilo a la prestatgeria de literatura en anglès [820] del Carib [(791)], s. XX ["19"], Naipaul [Nai], i li acosto els tres llibres que havia demanat. Hem deixat les dues noies que l’acompanyaven al taulell d’informació. Quan la veuen tornar li pregunten: “On eren?”
  • “Hola. Ahir vaig reservar un llibre a través del catàleg en línia, però no el trobo a les prestatgeries. L’estic buscant bé?” –li expliques que digui el seu nom a préstec, que si han tornat el llibre li hauran guardat allà, i li preguntes si ha rebut cap correu electrònic notificant que ja el tenien. Que no. “Bé, pots anar mirant el correu o comprovar l’estat al catàleg.” Again, again.
  • “Pot ser que no funcioni la wifi?” Li explico la veritat: que fa tres setmanes ens van avisar que la wifi (fins aleshores modèlica) no anava bé, que no havien descobert el motiu del problema, que hi estaven treballant i que ja ens avisarien quan s’hagués solucionat. No li explico tot: la consigna donada era que si un usuari preguntava, donéssim explicacions, però que no calia que ho féssim abans. Sempre el puc adreçar a qualsevol altra zona del campus. Però sembla que aquí encara no funciona. Em sap molt greu, és un conyàs. També per mi quan he de treballar amb el portàtil, als matins.
  • “La col·lecció Bernat Metge? Saps? Saps quina és, … una col·lecció de clàssics traduits. Es diu Bernat Metge. Saps on és?” ¬¬ Malgrat que li dic que sí, gràcies, que sé quina és, i que la pot trobar exactament quatre prestatgeries més enllà (autors llatins) i una mica més anyà els autors grecs, li explico que si busca al catàleg trobarà el topogràfic i que si així i tot no sap trobar la prestatgeria (estan numerades, al plànol de darrera seu) que torni i li ensenyo.
  • Me llaman de Catalogación para comprovar si un libro sin topográfico en el catálogo está en su sitio con el tejuelo que le debería corresponder. Sí.
  • Me levanto para avisar a la maleducada que está hablando alto por el móvil en la escalera, a un metro del cartel de prohibido usar móviles. Em diu el que tothom em diu: “però si jo veig gent que ho fa…” S’ha acumulat tanta gent, parlant per mòbil a l’escala, hi ha tant de xivarri, que de camí al pis superior em planto davant de cada un i els dic que si us plau acabin la conversa o la continuin fora, mentre els assenyalo els cartells indicadors de la prohibició que tenen a pocs metres. Se’m giren d’esquena i continuen xerrant. Del braç, els acompanyo cap als graons, a ver si me entienden, pero forcejean y se dan la vuelta para el rellano, mientras les digo que nada les impide continuar la conversación bajando la escalera, pero que salgan ya de una vez. Uno cierra el móvil y me dice, con suficiencia: “Así no se puede organizar un congreso!” Está a punto de invadirme mi íncubo, que también organizaba congresos pero nunca en el rellano de la biblioteca, y replicar con su vozarrón, con un “Mira, nene, …”

Terminando de leer: El móvil de Hansel y Gretel / Hernán Casciari. — Orsai, 2008, 7 de octubre

Tags: , ,


Dec 03 2008

Punt per punt V : 4

Veient lentrevista de lHora del lector a Lou Reed (2008, 30 doctubre). -- 2008, 2 de desembre

Escoltant Lou Reed (2008, 30 d'octubre). -- d'avui

Sota “Una rèplica que no és una rèplica”, a El vertigen del trapezista.

Al comentari directe de l’entrada, publicat allà per no donar-me l’oportunitat de modificar-lo, hi intercalaria una cita tremenda, il·lustrativa, shakespeariana, d’Ariel Santamaria, líder juantxi, que apareix al vídeo que us he afegit al final:

No tinc paraules, per definir lo que sento ara… Per tant, com que no puc parlar, cantaré.

La resposta a la pregunta del punt 3, Sobre reconèixer les experiències viscudes de veritat en un text, sobre calar la versemblança a partir dels focus d’atenció en el record, dissabte o diumenge vinent. Després d’experimentar físicament el concert de Mishima. Retransmetent des d’Alforja o rodalies.

Crec que la començaré contestant la pregunta 2 d’un meme adreçat a escriptors –moooolt parcialment: hauré de triar una veritat de les moltes que podria contestar ;-) No us puc enllaçar de cop tots els memes contestats a una adreça del blog on apareixen perquè aqueix blog ha decidit, ahir, eliminar les etiquetes 8-| i ara ja no pots clicar a “qüestionari” i que et surtin els 15 qüestionaris. Re que no solucioni una classe pràctica de biblioteconomia contemporània:

  • Ara hem d’aplicar tècniques d’IR i oferirem resultats en una pàgina externa. Els baixarà la ratio de visites des d’enllaços directes en altres webs, circumstància que –si són uns obsessos de les estadístiques– no els ajuda a saber ni d’on vénen les visites, ni a posicionar-se en cap rànquing de blogs (com ara Technorati), pero potser sí en cercadors a través de les paraules “rcanovalls” i “qestionari”, que ja són molt buscades :-D
  • Oferir una pàgina de resultats de Google en el seu lloc els pot fer baixar lleugeríssimament el Pagerank. Ha estat una intuició/record que podria demostrar si dormo menys hores.
  • Escriure aquesta postdata em permet enllaçar uns apunts de fernand0 sobre Technorati vs Google que si teniu un moment tecnològic us aniran bé per ampliar la cultura general internètica.
  • Bonus: pel que fa a l’ambiciós (o no?) Blocs de lletres, tot i el mashup en bolquers (ja creixerà), sembla que no aprofiten les etiquetes. Raro, raro. Crear un mashup fent un núvol conjunt de totes les etiquetes dels blocs de lletres seria revelador i et permetria navegar alhora entre molts blogs. S’haurien de posar d’acord en la morfologia de les etiquetes, per començar, que serà més senzill que posar-s’hi en les categories. Tots els substantius de noms comuns en plural, per exemple. Sóc la primera que no ho revisa sempre i, per tant, no sempre ho respecta.

P.d. La meva gestora de la col·lecció favorita torna de Reus i em diu “és preciós”, i a mi em cau la bava. Tinc tres carrets per digitalitzar de fotos “dels meus llocs”, tirades a finals de juliol per a una entrada caducada que s’havia de dir “Anunci d’una ciutat on ja no vull viure”.

No puc estar d’enllaçar-li coses que hi passen… que molt talent de Reus (no us perdeu el final del vídeo, amb les reflexions de l’alcalde) vol baixar a Barcelona a treballar, descapitalitzant la ciutadeta.

A la CORI són molt dolentots o despistats, i tenen molt material penjat al Feisbuc que no és accessible des de fora. Com ara l’últim vídeo: l’anunci del sorteig de participacions de loteria del partit. La Mercè no em podia portar loteria perquè no hi va anar en dimarts o dijous, que és quan la venen :-( L’encarregaré a algun taxista portuguès.

Aquest vídeo és de la Diada d’enguany:


Ariel Santamaria, regidor de la CORI a l’Ajuntament de Reus, visita el Parlament de Catalunya i anuncia que es presentarà a les eleccions de la Generalitat. — Barcelona, 2008, 11 de setembre

Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , ,


Nov 30 2008

“I’m not sorry” en You are the Quarry / Morrissey. — 2004

Category: blogs y bloggers, la vida es una fiesta, músicamorenita @ 5:31 pm

Siento chorizar un posible post del Trapezista. Una canción, más que para morirse, para despertar de cualquier hibernación:


“I’m not sorry” (lyrics), en You are the Quarry / Morrissey. — 2004

Una versión editada en vídeo que incluye jugueteo con la camisa no tiene desperdicio. Mina me diría que es escuchable porque tiene múltiples lecturas aunque no esté de acuerdo al 100% con ninguna de ellas blah blah blah. Da un poco de margen, coñe.

En el mínimo mantenimiento semanal añadí a Sinforosa en minifalda en el blogroll y también a Nuel con mieces, una troballa (de Murcia?).

Trapezista, avui era un bon dia per agafar la bicicleta i enfilar el Coll, però pel poc que endevino la matinada també semblava perfecta per sortir a desbarrar amb quatre amics, i seguir cagant-se en tot l’endemà.

Tags: , , , , ,


Nov 29 2008

My little brown book / John Coltrane & Duke Ellington. — 1962

Category: bibliotecas, flora y fauna, libros, música, no hacer[se] pupamorenita @ 9:54 am
Tejuelos de libros (robados?)

Tejuelos de libros (robados?)

Panadería a las siete y media / Sonsoles Prieto. -- Cerdanyola, 2008, 29 de noviembre

Panadería a las siete y media / Sonsoles Prieto. -- Cerdanyola, 2008, 29 de noviembre

Bajo a la panadería de la esquina a por dos cruasanes, el mío de chocolate. Tres minutos y estoy de vuelta, y el agua del te todavía no hierve.

Ayer mi ama se fue a la cama de mala leche y a lo mejor cuatro mimos le hacen creer por un rato que el mundo es habitable. No, ni se nos inundó la biblioteca ni ningún misil nos alcanzó por “error”, de camino errático a alguna biblioteca afgana. Sólo fue un caso más de desconsideración, por hablar suave, como ella suele –todo se pega.

Las salas de la biblioteca se recogen tres o cuatro veces durante la jornada, y cuando ya todos han salido se da un último garbeo. Los libros que no alcanzamos a devolver a su sitio se dejan en una última estantería para que al día siguiente, antes de abrir, se puedan colocar. Ayer quien dio el último repaso a la segunda planta (topográficos 7 y 8: arte, lengua y literatura, básicamente) se encontró con un puñado de tejuelos –que no es lo mismo que lentejuelas– tirados por el suelo, esparcidos a lo largo y ancho de unos seis metros cuadrados. En el antepenúltimo pasillo, estantes de literatura latina.

Eran las nueve y media pasadas, había que cerrar antes que conectaran las alarmas, y sólo dio tiempo a tomar un par de fotos de la escena con un móvil, recogerlos (si no, las señoras de la limpieza los habrían barrido el lunes) y disgustarse: corresponden a ediciones y estudios, de valor filológico y no reeditados (década de los 70), de autores clásicos. Al llegar a casa comprobamos en el catálogo que dos de los tejuelos recogidos contenían un topográfico único y que los ejemplares constan como disponibles (y en las estanterías no estaban, ni con tejuelo ni sin), de modo que creo no equivocarme demasiado si digo que los han robado.

Qué hay que hacer? Poner cámaras en los pasillos? Tener a un segurata haciendo rondas? Cerrar todo el fondo en el depósito? Por unos mapas que chorizó un desaprensivo gilipollas en la Biblioteca Nacional, se recrudeció una campaña de acoso y derribo a Rosa Regàs, entonces directora, y yo dejé de comprar El País.

Uno de los libros desaparecidos es un Budé, cubierta en rústica de color marrón anaranjado. Quedan restos de su cartulina en la goma del tejuelo. Me ha hecho recordar la canción de Duke Ellington y Billy Strayhorn que se tornó estándar del jazz, My little brown book. Melodía melancólica, la segunda de esta selección de temas de John Coltrane:

My little brown book
With the silver binding
How it keeps reminding me
Of a memory
That’s haunting me.
In some quiet nook
I go thru its pages
And peruse this ageless tale
Of a love that failed
To ever become true.
On this page is the date
Of that fateful night at eight
When I found you were no longer in love.
After that there’s nothing more
Just a dark and futile door
That shuts out the stars above.
In my little book
I inscribed your heart vow
But since we’re apart now
This and that last sweet kiss
Is all that’s left of you
Is all that’s left of you.

Los tejuelos tirados. Todo lo que queda para quien deba consultar aquellos ejemplares. Gracias, capullos, je me souviens, y puedo ser muy rencorosa.

Tags: , , , , , , , , ,


Nov 27 2008

Eternal sunshine of the spotless mind / Michel Gondry; Beck. — 2004

Per a un rubiales, en Jordi,

que es devia perdre aquesta dedicatòria de la Morenita,
com a regal MOLT endarrerit de bodes, i en comptes d’haver-hi aparegut per a exclamar “objecto…”:


Eternal sunshine of the spotless mind = ¡Olvídate de mí! / Michel Gondry. — 2004

Beck canta una de les cançons de la banda sonora, Everybody’s gotta learn sometime, original de The Korgis:

i per molts anys. Take care.

Tags: , , , , , ,


Nov 27 2008

[CÓMO] Enlazar en los comentarios (y en cualquier sitio, en HTML)

Category: formación de usuarios, internetmorenita @ 1:50 am

Hola,

N.B.: si no habéis osado hiperenlazar nunca sin que se vea el http://, no hace falta seguir ningún hiperenlace de esta entrada para sacarle casi el mismo provecho. Seguidlos SÓLO si disponéis de tiempo de sobra: en cierto modo son redundantes. Esta entrada os cuenta LO MISMO que hubierais encontrado por ahí si lo hubierais buscado antes. Si os gusta hacer deberes, clicad únicamente sobre el último hiperenlace.

Conozco personas que todavía “escriben” páginas en html (o que ya se pasaron a xhtml) con el fin de publicar hipertexto en la www –Mina es una de esos pirados: lo escribe desfasado y con faltas, tiene que reciclarse, y por eso paró Le Satellite diplomatique para crear una plantilla xhtml que permitiera rss y/o moverlo a un LifeType que a saber cuándo va a estrenar. El html (a substituir por el xhtml) tiene una gramática rica y en evolución, y su estándar lo revisa y aprueba el W3 Consortium. Lo básico no ha cambiado demasiado desde su primera aparición: entre ello, los hiperenlaces.

Supongo que la gran mayoría de vosotros editáis las entradas de vuestros blogs en modo visual. Puede que os dé pereza la edición html, o no lo intentéis por miedo escacharrar algo; aun así os sugiero 1) escribir algo en modo visual, 2) meter un hiperenlace y 3) observar qué ocurre cuando cambiáis a vista html.

Entre otros casos de hiperenlace (dejo el enlace de párrafos dentro de una misma URL para otro día), podéis encontraros con esto:

Mina está hibernando como las osas pardas bien educadas.

En este caso se trata de un enlace simple sin añadidos. Se codifica así:
Mina está hibernando como las <a href=”http://www.fundacionosopardo.org/”>osas pardas</a> bien educadas.

Todo lo azul es lo que desaparecerá en vuestro comentario, y en su lugar habrá un enlace en osas pardas. La a abrevia anchor, y el href abrevia hypertext reference. La URL siempre va entrecomillada, y no olvidéis el signo = (todo sin espacios). La orden de enlace afecta a todo el texto que sigue hasta que se cierra el anchor con </a>. El enlace puede estar coloreado y/o subrayado, entre otros efectos, según determine la hoja de estilo (css) adjunta a vuestra plantilla.

Mina dedica su ocio a enervarse innecesariamente, debatir el sexo de los ángeles con falta de argumentos poderosos, y ver películas como Tootsie en lugar de hacer lo que debería.

Ahí va:
Mina dedica su ocio a <a href=”http://morenita.ordenoyguardo.com/2008/10/27/shangri-la-the-kinks-1969/” target=”_blank”>enervarse innecesariamente</a>, <a title=”Punt per punt I : 1 / dice mi ama. — Mtue, 2008, 23 de noviembre” href=”http://morenita.ordenoyguardo.com/2008/11/23/punt-per-punt-i-1-etc-sobre-la-poesia/” target=”_blank”>debatir el sexo de los ángeles</a> con falta de argumentos poderosos, y ver películas como <a href=”http://www.fast-rewind.com/tootsie.htm” target=”_self”>Tootsie</a> en lugar de hacer <title=”terminar la codificación de los papeles de J.A. Goytisolo y olvidarse de esta parte tediosa de su trabajo de fin de carrera”>lo que debería</a>.

Vamos por partes:

  • El primer hiperenlace, el dedicado a enervarse innecesariamente, lleva una marca de objetivo (target): en este caso, al clicar encima del hiperenlace nos “preserva” la página que estamos leyendo y abre una nueva pestaña (o página, según la configuración) en el navegador (Firefox, Explorer, … el que gustéis).
  • El segundo, el de debatir el sexo de los ángeles, añade una “explicación” o título (title) al hiperenlace, que aparece si colocáis el cursor encima del hiperenlace (sin clicar). La sintaxis es la misma: entrecomillado, sin espacios… sólo añadir que el orden de factores después de la <a y antes de cerrar con > la primera etiqueta (la que contiene el href, title y lo que pueda venir) no altera el producto.
  • El tercero, Tootsie tiene un target=”_self”, que significa que nos lo abrirá en la misma página que estamos, es decir: nos echa fuera de lo que estamos leyendo y salta a la dirección del enlace. Para volver a lo que estábamos leyendo necesitaremos ir atrás en el navegador. Es el target por defecto en la edición visual (si vuestro editor no os permite configurarlo previamente de otro modo).
  • Si pasáis arriba el cursor por encima del sintagma lo que debería, os aparece el contenido del title, sin hiperenlace.

Mina, tienes que salir más a caminar, volver a cocinar verdura y no tomar tanto tabaco sueco. Y cumplir con los plazos. Porque ya estamos a jueves.
Cómo usar un atributo que se codifica id en relación al anchor queda como deberes (vuestros).

Tags: , , , , ,


Next Page »