Nov 05 2008
Tiny dancer / Elton John; lyrics: Bernie Taupin. — London: 1971
“Tiny dancer”, en Madman across the water (1971), de Elton John
Cuando empieza el frío, no os dan ganas de salir a bailar?
Oct 31 2008
If God gave me the power to sense beauty / Mishima. — 2001
why does he condemn me to live such a hideous life?
Era per no repetir “Un tros de fang”, que ja l’heu apuntat molts.
Els Mishima actuen a Barcelona (CCCB, 20h de l’11 de desembre, dijous) i abans a Tarragona (Greenback, 21h del 5 de desembre, divendres). Jo m’espolsaria la MANDRA i hi aniria si, per exemple, la Noe em diu que vinga va, i en Jojinus i l’Erola també piquen, i tal vegada hi trobaríem el Catarrà o el Trapezista. Per no dir la Magda –Magda, els Mishima canten en català, això ho tenen–, si no té contractures i vol sortir de quintos volldamm un divendres, amb mi, per Tarragona, a desbarrar del grup i del local, que ja sabem que no s’assembla al Reina de la nostra estimada Terrassa, però farem el cor fort 
Tot i que ho tinc fatal perquè és cap de setmana llarg i Magda & co. fan bé de muntar-se bé la vida.
Skruf can : original large portion
Per cert, avui divendres al matí, al meu apartat de correus, m’espera ritualment el roll (equivalent del cartró) de snus (tabac suec) que em permeto aquest trimestre 
després de la “neteja” del trimestre anterior. Ja tinc les genives a punt per uns mesos més de guerra. És la pega de l’snus: que és corrosiu per les mucoses si et deixes endur per l’addicció.
Qui, havent estat advertit, en vulgui tastar, que avisi, que si no me l’aniré polint tota soleta. Combina amb te, cafè, vi, cervesa, aigua amb gas… La meva flaca és prendre’n una prilla (porció, prèviament empaquetada o feta a partir de loose snus) amb el vas de pinta de te amb llet de després del pa amb tomàquet i pernil de l’esmorzar. Però la primera experiència la vaig tenir asseguda en una de les terrasses greixoses del Balcó del Mediterrani, una tarda, amb una cervesa i bona companyia (el suec incitador). Repetiria, plogui, nevi o, fins i tot, faci solet d’hivern. Perquè qui n’ha tastat…
Oct 29 2008
Suzuki Marauder 250 cc. — 2007. — Negro perla nebulosa
Qué tiene una en la cabeza un día de lluvia, después de dormir la gripe hasta las cuatro de la tarde, en época de crisis y cambio climático, y con medio país nevado?
Suzuki Marauder 250 cc
Este modelo, que es de lo más sencillito y adecuado para quien se inicia en el mundo de la moto, va a estar descatalogado el día que tenga párquing donde dejarla entre semana. Encima dicen que las ruedas que montan de fábrica no tienen buen agarre en piso mojado. Lo primero, cambiarlas.
Sigo soñando. Una aportación de The Doors a los días de lluvia dicen que inspiró a Robert Harmon para rodar The Hitcher (Carretera al infierno). Aquesta la vau arribar a veure mai, al Festival 12 hores de cinema de terror a Alforja?
Pluja i neu / Tere Balañà. -- 2008.10.29
Actualizació amb foto de la Tere Balañà des de Les Borges del Camp (gràcies!), amb la meva dedicatòria d’entrada inclosa:
Oct 22 2008
This be the verse / Philip Larkin. — 1974
Conste que no soy de las que creen que echar tierra de por medio sea la solución definitiva. Huir es dar protagonismo a quien no lo merece. Hay que fortalecer los músculos de la cintura, en estos casos, y no esperar a que los parents se hagan mayores y sean más débiles para ponerles en su sitio o compadecerlos:
They fuck you up, your mum and dad
They may not mean to, but they do.
They fill you with the faults they had
And add some extra, just for you.But they were fucked up in their turn
By fools in old-style hats and coats,
Who half the time were soppy-stern
And half at one another’s throatsMan hands on misery to man.
It deepens like a coastal shelf.
Get out as early as you can,
And don’t have any kids yourself.
Le voy a pedir a lady Mina que traduzca en los comentarios, cuando tenga un rato. La expresión “it deepens like a coastal shelf” me parece muy inglesa. De hecho encuentro confirmación a esta corazonada en esta explicación de Oliver James. Para una traducción de urgencia, mexicana o argentina (con una costaricense a mi lado no nos ponemos de acuerdo), ésta del comentario de Coia a El vertigen del trapezista.
No os quedéis sólo con éste.
Entrada inspirada per Matthew Tree, que tampoc va digerir gaire bé al seu pare, por Forges, por el chiste, i dedicada a l’Òscar, que misantropeja amb Vinyoli repartint caigudes d’ulls a mitja humanitat.
Padriatra / Forges. -- El País, 2008, 20 de octubre
Oct 20 2008
No one like you / The Scorpions. — 1982
Dentro de dos días se ponen a la venta (para fans) las entradas de los conciertos de AC/DC en Barcelona (31 de marzo de 2009) y Madrid (2 de abril).
Una a quien le cuestan estos eventos, léase por masivos, por un momento ha considerado la posibilidad de ir, cosa que no hizo con el Boss por ejemplo, por motivos personales que no vienen a cuento.
Por los mismos motivos personales, me ha jodido enterarme de que The Scorpions tocaron en Leganés el 7 de mayo pasado, y yo sin ir. Porque servidora de ustedes, creo que a los 13 años se compró una camiseta de los Scorpions, negra ella, con un gran alacrán básicamente naranja y amarillo en el centro. Se la prestó a lo que parecía un amigo muy amigo. Que no sólo la encogió al lavarla (o eso le dijo el jetas ese) sino que no se la devolvió jamás, negándole la oportunidad de vestir al único peluche que guarda, un teddy bear azul parecido a este muy pasado por la lavadora.
Evidentemente, no me dejé romper el corazón por un tío que apuntaba esas maneras, pero si nunca me lo cruzo con su hijo y su mujer, van a saber que me acuerdo de la dichosa camiseta.
La cuestión es que hay que poseer el cuerno de la abundancia para pagar la entrada del concierto de AC/DC, además del temple especial que estos eventos requieren. Muchas canciones suyas me dan patadas en el estómago, como algunas de The Scorpions. Como dice la prota de Los hombres que no amaban a las mujeres (traducción fiel al título sueco, no como The Girl with the Dragon Tattoo), “Nadie es inocente. Sólo hay diversos grados de responsabilidad”, y me pregunto si colaboro a difundir la memez de algunas de sus canciones pegando aquí alguna que tiene un pase y además me puede poner tierna:
“No One Like You”, originalmente en Blackout / The Scorpions; music: Rudolf Schenker; lyrics: Klaus Meine
Girl, its been a long time since weve been apart
much too long for a man who needs love
Ive miss you since Ive been away
Babe, wasnt easy to leave you alone
getting harder each time that i let go
if I had the choice, I would stayTheres no one like you
I cant wait for the nights with you
I imagine the things that we do
I just wanna be loved by youNo one like you
I cant wait for the nights with you
I imagine the things that we do
I just wanna be loved by youGirl, there are really no words strong enough
to describe all my longing for love
I dont want my feeling restrained
Ooh,baba. I just need you like never before
just imagined youd come through this door
Youd take all my sorrow awayTheres no one like you
I cant wait for the nights with you
I imagine the things that we do
I just wanna be loved by youNo one like you
I cant wait for the nights with you
I imagine the things that we do
I just wanna be loved by youNo one like you
Como decían en el restaurante donde trabajé: “hala, a cascarla”.
Dedicat a la Marta Gil, a qui no veig molt convençuda… com jo.
Oct 15 2008
Noms de lloc i de persona d’Alforja i Cortiella / Miquel S. Jassans. — Reus: Centre d’Estudis Comarcal Josep Iglésies, 1991
ThinkGeek :: Enough Social Interaction
Declaro públicament que ahir vaig signar nomenament i avui em reincorporo (cobrant) a un lloc on ja havia treballat fa moooolts i molts anys, també en horari de tarda, i per uns quants mesets. Fins aquí els detalls. A petició de missenyor Enric –l’Enric de préstec, l’Enric “el Galetes”– hi ha convidada de carquinyolis, pets de monja, ametllats i pastissets de Rasquera, extensiva a tota persona que tingui accés a la cuina on tal dia farà un any (i potser encara hi seré) que m’hi preparo almenys un te diari.
Tota aquesta resta a qui no he informat, anar-hi anant, anar-hi anant… només vol dir que costa veure’ns en persona i que la jugada ha estat molt ràpida (ho sé del cert des de divendres passat).
Miquel S. Jassans i olivera mil·lenària. -- 2006
Ahir estàvem fullejant els Noms de lloc i de persona d’Alforja i Cortiella. Com que sóc persona soferta com la roba de sac, tinc la sort de no sofrir gaire gens pels gestos i converses de caimanes –nivell superior de les viborilles, d’aquestes que et trobes per tots els puestus, glossant missenyora Mitu–, però hi ha camins que sí que podria pensar que haberlas haylas, i que si és així gairebé és pecat que a la biblioteca no ens haguem rebatejat amb renoms ben públics. Si a Alforja hi ha un Fitipaldi (el que va encastar el cotxe a una botiga el mateix dia d’estrenà’l), a Humanitats hi ha d’haver un Galetes. I aquest és ben afectuós, per a una persona estupenda, que té ben clara la importància de compartir els técs.
I a en Miquel Taca, un apunt: el renom d’en Pere (de la Cuixa) és contemporani al d’en Fitipaldi, i no està inclòs a la monografia. Ja està contemplat, això, de cara a la segona edició?
Next Page »
