Morenita tiene una escoba

Una rèplica que no és una rèplica : 6

…com jo mateix, que procuro defugir de la poesia que fa tuf de prosa. No m’interessa (ni crec que sigui essencial) saber com és l’habitació d’hotel on el poeta escriu els seus versos

L’habitació d’hotel on el poeta escriu els seus versos podria ser un canemàs des d’on escriure, bons o mals versos [subjectivitat?] No m’he preocupat d’aconseguir el llibre Què et suggereix, en canvi, l’habitació freda del Sands Hotel? I si convenim, com fa Lou Reed –i la reflexió no és original– al principi de l’entrevista que enllaçaves, que talent really shows –i que amb una mica de dedicació podem explicar on i com?

Com que Margarit no em fa ni tan sols tuf de prosa (literària, s’entén) necessito aclariments: et refereixes als versos que no són versos, sinó frases partides en sintagmes, paraules, o encara partides per on els peta? (i si encara fossin una marca a l’hora de llegir…) Als que fins i tot poden comunicar quelcom que pots explicar amb altres paraules –afegint o canviant significat? Als poc o gens “lírics”, com podria ser el de sota? (què vol dir lírica?) Als volgudament despoètics, o antilírics? Als directament dolents?:

“Le monde est bleu comme une orange” va citar
   un mestre d’abans de dinar, algun
dimecres o dilluns d’aquests. Venia a tomb,
   el vers (espero que Éluard només
cuegi aquí), en referència a la funció
   no comunicativa del llenguatge.
Si, amb un altre mestre, discutim, dijous
   següent (aquest m’atrapa: té els ulls clars,
fa panxa, és calb, porta ulleres o llenties
   segons el dia: si sospira lleganyes
o no) l’impenetrable riba dels poemes
   (galàxia aliena i remota, fora
del nostre abast, que som Alícies invisibles,
   ruques, analfabetes) deu voler
dir que n’hi ha que no ens comuniquen res.
   Seguim amb passos rectes la mirada
d’aquest metrònom que ens ensenya i guarda salves
   deixades de l’un a l’altre ull. “Tus ojos
como el mar son azules”. “Tus dientes parecen
   perlas”: el lògic refereix dos usos
metafòrics. Li aixecaria la camisa
   i tocaria una panxa contenta
d’estar-ho fent bé. Disfressa els làsers el “bleu
   comme deux oranges”: ja no marxaré
a desxifrar la llengua de cap més tibat.
   M’inflo d’amor, agusat pel martell
dels contactes sinàptics rere les cortines.
   Perdo per sempre l’anonimat. Prenc
amb mi els consells les armes i els dubtes dels vells.
   Que el sentit del ridícul m’acompanyi.

I escolta, la referència la posaves per a que me’l compri i el llegeixi? N’he trobat uns tastets, en tinc prou? (el síndrome d’Asperger se m’aguditza, per escrit: les ironies, els dobles sentits i els calla em costen més d’entendre, you know).

Tags: buf, El vertigen del trapezista, punt 6, Sobre la poesia

Escena de educación sexual extra(?)escolar al principio de Maurice / James Ivory; Simon Callow, Orlando Wells. — 1987

Que mi primer vídeo subido a YouTube con cuenta morenaclara sea este me llena de hondo orgullo y satisfacción (si por mí fuera el emoticono enseñaría los dientes). Es un cachito recortado de mi copia de la peli (a quien le interese, le paso los ficheros .avi, de 750 MB aprox. cada uno, y le cuento cómo machambrar subtítulos en la lengua que desee). Sale sobreimpresionado el nombre de la versión de prueba del programa con el que me he peleado para lograrlo: el encanto (?) posmoderno de la imperfección encima de una versión exquisita –y para nada vacía, superficial o  tostón, que es de lo que se le acusa– de una novela deliciosa que acabo de releer, que consideraría adolescente si la historia no se iniciara en la época eduardiana, con todo su marrón implícito.

@Magda : para ahorraros el trago en lengua no romance, podéis ver doblados los 10 primeros minutos de película en este corte. Justo después de la escena que cuelgo viene un entretenido casi monólogo sobre las artes sin desperdicio, que no sobra dado el giro esteta que invade machaconamente este blog de la mano de mi ama, la oqupa (con q, que ella es fina).

Y ahora no sólo se considera feo lo que voy a decir, sino que se refriega por la entrepierna el paradigma neurológico en vigor que va escaneando el cerebro de la peña (antes la cosa iba de lo grande o pequeño que tenías el hipotálamo) o fijándose en sus remolinos capilares:

Igual que he visto relaciones heterosexuales que no llevaban a ninguna parte, también he visto relaciones heterosexuales inhibidas porque uno de los dos –o lo más patético: los dos– no querían dejar de “ser” gays (prescindiendo de qué feromona preferían oler, la cosa iba de todo el rollo de autoinclusión en un grupo determinado, símbolo de identidad, estatus, imagen y demás memeces que conlleva: que se reconozca ya de una vez). Si alguien conoce películas o libros deliciosos que subviertan situaciones semejantes (que evolucionen: no que involucionen), por favor me los anote en comentarios, porque voy a empezar a regalar. Aunque no surjan efecto inmediato: el gusto, como se sabe, es algo que conlleva dedicación.

Lo que no quiero en comentarios es outing hetero (ni homo) de nadie. Los voy a borrar y voy a llamar a los paparazzi para que persigan al responsable.

Si saben leer hasta el final, donde hablo de sexualidad pongan poesía con su canon local y vigente, pasado y por llegar, y cómanse la analogía según les dicte su dietista.

Tags: E.M. Forster, James Ivory, Maurice, Orlando Wells, poesía, sexualidad, Simon Callow

Dentro de Sea pictures, op. 37, que se ejecutó por primera vez en 1899. La letra es de Caroline Alice Elgar y canta Della Jones casi 100 años después.

Per l’Eloi & família . A disposar,

Tags: Caroline Alice Elgar, Della Jones, Elgar, In haven, Sea pictures

és la crossa que sempre empra Scheherazade. I el primo Fruco de la Morenita, pel que m’explica.

Per als que no vulguin rovellar l’anglès (Mitu?) ni la capacitat interpretativa del món, Les mil i una nits són una bona lectura per a estrenar un lector de tinta electrònica. Per descarregar-ho gratuïtament des del Projecte Gutenberg, cliqueu la imatge (una versió, il·lustrada –en part?– per Milo Winter). Però busqueu-ne més:

Tags: Arabian nights, Arabian nights entertainments, El món de la Mitu, el primo Fruco, la Mitu, Les mil i una nits, Milo Winter, Project Gutenberg, Scheherazade