Dec 01 2008
Punt per punt IV : 6
Sumario para Comentari al Trapezista. Sobre la poesia
- [1a part] Comentari amb l’excusa de “Sobre la poesia” a El vertigen del trapezista. — 2008, 18 de novembre
- [2a part] Comentari amb l’excusa de “Sobre la poesia” a El vertigen del trapezista. — 2008, 18 de novembre
- [3a part] Comentari amb l’excusa de “Sobre la poesia” a El vertigen del trapezista. — 2008, 18 de novembre
- [Punt per punt I : 1] : comentaris i aclariments a una Rèplica que no és una rèplica sobre el meu comentari a Sobre la poesia
- Punt per punt II : 7
- Punt per punt III : 5
- Punt per punt IV : 6
- Punt per punt V : 4
- Punt per punt VI : 3
Una rèplica que no és una rèplica : 6
…com jo mateix, que procuro defugir de la poesia que fa tuf de prosa. No m’interessa (ni crec que sigui essencial) saber com és l’habitació d’hotel on el poeta escriu els seus versos
L’habitació d’hotel on el poeta escriu els seus versos podria ser un canemàs des d’on escriure, bons o mals versos [subjectivitat?] No m’he preocupat d’aconseguir el llibre 
Què et suggereix, en canvi, l’habitació freda del Sands Hotel? I si convenim, com fa Lou Reed –i la reflexió no és original– al principi de l’entrevista que enllaçaves, que talent really shows –i que amb una mica de dedicació podem explicar on i com?
Com que Margarit no em fa ni tan sols tuf de prosa (literària, s’entén) necessito aclariments: et refereixes als versos que no són versos, sinó frases partides en sintagmes, paraules, o encara partides per on els peta? (i si encara fossin una marca a l’hora de llegir…) Als que fins i tot poden comunicar quelcom que pots explicar amb altres paraules –afegint o canviant significat? Als poc o gens “lírics”, com podria ser el de sota? (què vol dir lírica?) Als volgudament despoètics, o antilírics? Als directament dolents?:
“Le monde est bleu comme une orange” va citar un mestre d’abans de dinar, algun dimecres o dilluns d’aquests. Venia a tomb, el vers (espero que Éluard només cuegi aquí), en referència a la funció no comunicativa del llenguatge. Si, amb un altre mestre, discutim, dijous següent (aquest m’atrapa: té els ulls clars, fa panxa, és calb, porta ulleres o llenties segons el dia: si sospira lleganyes o no) l’impenetrable riba dels poemes (galàxia aliena i remota, fora del nostre abast, que som Alícies invisibles, ruques, analfabetes) deu voler dir que n’hi ha que no ens comuniquen res. Seguim amb passos rectes la mirada d’aquest metrònom que ens ensenya i guarda salves deixades de l’un a l’altre ull. “Tus ojos como el mar son azules”. “Tus dientes parecen perlas”: el lògic refereix dos usos metafòrics. Li aixecaria la camisa i tocaria una panxa contenta d’estar-ho fent bé. Disfressa els làsers el “bleu comme deux oranges”: ja no marxaré a desxifrar la llengua de cap més tibat. M’inflo d’amor, agusat pel martell dels contactes sinàptics rere les cortines. Perdo per sempre l’anonimat. Prenc amb mi els consells les armes i els dubtes dels vells. Que el sentit del ridícul m’acompanyi.
I escolta, la referència la posaves per a que me’l compri i el llegeixi? N’he trobat uns tastets, en tinc prou? (el síndrome d’Asperger se m’aguditza, per escrit: les ironies, els dobles sentits i els calla em costen més d’entendre, you know).
December 1st, 2008 at 3:22 pm
Vull dir que l’habitació només val la pena si té vistes o és pròpia. Si no, millor que no surti al poema. El Sands Hotel em fa pensar en Brighton (o qualsevol altra “coastal town that they forgot to close down”).
Potser és un defecte, però pel que fa als llibres, crec en l’amor a primera vista. Si obro “Misteriosament feliç” i trobo allò de l’habitació d’hotel en un poema de 12 versos, doncs torno a deixar el llibre on era. Em refereixo als versos que, disposats horitzontalment un rere l’altre, formarien un post de blog, una columna de diari o el text d’un tríptic sobre la catedral de la ciutat.
December 2nd, 2008 at 12:01 am
Va en serio: me acuerdo de “At Amber” cuando le custodio el bolso a Mina en Sants. Mientras el tren se retrasa y ella tiene tiempo de hacer cola para pagar The Guardian o The Times para el viaje, miro el inmenso foyer del hotel adjunto que es la estación, con tanta gente durmiendo vestida en los bancos.
December 2nd, 2008 at 12:38 am
Qualsevol habitació pot ser bona, amb una mica de gràcia. Ni tenen vistes ni són massa pròpies les habitacions dels rellogats a Domicili provisional i tots encara veiem la senyora Remei arrossegant les mans pels tolls que feien els menuts.
D’acord, en aquell poema no hi ha talent: no et diu res, ni alhora t’explica cap subjectivitat ni cap veritat (TRAMPÓS: estava fullejant els Blocs de Lletres actualitzats i em trobo amb AIXÒ).
El primer cop que t’he llegit m’he imaginat un desplegable explicatiu gegant per barret de la catedral de Tarragona XD Coses d’escriure (jo) malament. Decaic.
December 2nd, 2008 at 12:47 am
Hala menina dale un margen… no se puede ser tramposo con efecto retroactivo si cabe que uno haya cambiado de opinión.
También puede ser que no sepa lo que dice.
December 2nd, 2008 at 5:14 am
Vale, sólo es un meme no saturado en su nicho blogosférico aunque impepinablemente nos suene de por ahí. Ni se te ocurra contestarlo en un post que se llame Autocuestionada : Sonsoles Prieto, que te veo en la 2, 4 y 5, y los Monty Python ya se volvieron y no te van a adoptar en tu nuevo exilio forzoso.
December 5th, 2008 at 12:21 pm
Sí, amor a primera vista. I després, si hi ha sort, una mica de connexió. Això és lúnic que demano a un llibre. Ja ho va dir el Mestre:
Burn down the disco
Hang the blessed dj
Because the music that they constantly play
It says nothing to me about my life
December 5th, 2008 at 12:29 pm
Tenint en compte que la vida és molt curta i que en aquest racó de llibres en tenim un fotimer a la nostra disposició, no és una mala opció.
Malgrat tot els mestres tenien (i segueixen tenint) un cert domini de la ironia. No sigui que els llegim malament, a vegades…
December 5th, 2008 at 12:55 pm
Pues yo no apostaría por ello. A un libro no le puedes preguntar nada, lo tomas o lo dejas según tu background. Al cabo del tiempo y las lecturas puede que te des cuenta que fue un espejismo porque le asignaste más cualidades de las que tenía.
No lo juzgaría con la palabra “amor”, no le hace justicia. Con un “cuelgue”, puede. Y como dice Mina, ante la abrumadora oferta cualquier atajo parece bueno.