Nov 20 2008
[2a part] Comentari amb l’excusa de “Sobre la poesia” a El vertigen del trapezista. — 2008, 18 de novembre
Sumario para Comentari al Trapezista. Sobre la poesia
- [1a part] Comentari amb l’excusa de “Sobre la poesia” a El vertigen del trapezista. — 2008, 18 de novembre
- [2a part] Comentari amb l’excusa de “Sobre la poesia” a El vertigen del trapezista. — 2008, 18 de novembre
- [3a part] Comentari amb l’excusa de “Sobre la poesia” a El vertigen del trapezista. — 2008, 18 de novembre
- [Punt per punt I : 1] : comentaris i aclariments a una Rèplica que no és una rèplica sobre el meu comentari a Sobre la poesia
- Punt per punt II : 7
- Punt per punt III : 5
- Punt per punt IV : 6
- Punt per punt V : 4
- Punt per punt VI : 3
Sobre el ritual compartit, Sobre la poesia, el que volia dir “només”, havent deixat clar que no tinc categoria de votant en l’assumpte, però veu sí, en aquesta speaker’s corner de la Morenita, era:
- L’afirmació d’en Margarit em sembla POBRA, i ridícula en el seu context, però potser em condiciona que altres coses que ha dit també m’ho han semblat, de pobres. Prefereixo allò més complet de bondat, veritat i bellesa (Giordano Bruno. De vinculis in genere: “XII. Non est unus qui omne vinciat particularis”) que l’església que el va condemnar s’ha apropiat gairebé de manera ronyosa. Altrament, si pretén fer veritat amb la poesia actual, anem arreglats. Com a mínim deixem que les aigües es calmin a cals filòsofs. Perquè si la moguda poètica contemporània comencés a aplicar-se en la “menudència” de comunicar quelcom amb substància i de manera eficient (o minimal, si vols, però que s’entengui), ja estaríem fent prou. Com diu una profe meva, “la vaca, a filetes”.
- Pel que fa al ritual de la paraula compartida, suposo que ens agrada trobar-hi quelcom
- més enllà de la política de saló
- més enllà de la comunió tribal
- o del refresc gasós [en submergir-nos indulgentment en una fantasia que, si llegim una mica, no ens creuríem ni borratxos (per això hi ha pel·lícules de fusió com Matrix o Blade runner, les Ventafocs, Blancaneus i Nou Testaments que hem llegit de grans). Fantasies que, individualment, no permetria que em passessin en la meva vida de veritat: com a personatge, aquest a qui tothom estima, la Rachael em sembla la cosa més passiva de la història del cinema: jo no ne m'enamorava ni de conya; Matrix indueix al pànic i a la desconfiança des de la primera seqüència, i el proselitisme ranci de la seva història de l'Escollit fa encara més ràbia que l'argument equiparable, tros de la novel·la gens menyspreable, en Dune (1965) --que durant anys i com a ritual petit vaig llegir cada nit de Nadal a sant Esteve, païnt la carn d'olla, i cada any que passava la ràbia més profunda que sentia per la història del SHARETHIS.addEntry({ title: "[2a part] Comentari amb l’excusa de “Sobre la poesia” a El vertigen del trapezista. — 2008, 18 de novembre", url: "http://morenita.ordenoyguardo.com/2008/11/20/2a-part-comentari-sobre-la-poesia-el-vertigen-del-trapezista-2008-18-de-novembre/" });
