Oct 29 2008
Suzuki Marauder 250 cc. — 2007. — Negro perla nebulosa
Qué tiene una en la cabeza un día de lluvia, después de dormir la gripe hasta las cuatro de la tarde, en época de crisis y cambio climático, y con medio país nevado?
Este modelo, que es de lo más sencillito y adecuado para quien se inicia en el mundo de la moto, va a estar descatalogado el día que tenga párquing donde dejarla entre semana. Encima dicen que las ruedas que montan de fábrica no tienen buen agarre en piso mojado. Lo primero, cambiarlas.
Sigo soñando. Una aportación de The Doors a los días de lluvia dicen que inspiró a Robert Harmon para rodar The Hitcher (Carretera al infierno). Aquesta la vau arribar a veure mai, al Festival 12 hores de cinema de terror a Alforja?
Actualizació amb foto de la Tere Balañà des de Les Borges del Camp (gràcies!), amb la meva dedicatòria d’entrada inclosa:








October 29th, 2008 at 8:34 pm
Oh! Això d’aquí dalt és el Coll d’Alforja? I jo què faig passant la grip a Cerdanyola?
October 29th, 2008 at 9:53 pm
Preciós! Sobre tot per circular, en dies com avui, amb la Suzuki Marauder 250 cc. La vida és pura poesia
October 29th, 2008 at 10:24 pm
He llegit al Diari de Tarragona que havien de continuar tirant sal aquesta tarda. Un bon repte per a una newbie en moto, sobretot amb els camions de les pedreres llepant-me el cul, però m’hauria agradat.
October 29th, 2008 at 10:51 pm
Hablando de cadenas tróficas, espero que no barras ningún ciclista para la cuneta. Ante todo eres senderista, y la moto va a ser el medio, no el fin.
October 30th, 2008 at 9:48 pm
Fa temps que no agafo la bici. Quan hi torni, potser pujaré i baixaré el Coll d’Alforja
October 30th, 2008 at 9:52 pm
Parlant de motos, bicis i el Coll d’Alforja. Fa un parell d’anys vaig ajudar un motero que havia agafat malament un revolt del Coll. La roda li havia quedat encastada a la tanca aquella que evita que caiguis vessant avall. La vam desinflar, vam treure la moto d’allà i vam tornar a inflar la roda amb la manxa de la bici.
October 30th, 2008 at 11:51 pm
El primer i penúltim camí que vaig fer el Coll amb bici vaig seguir tirant fins La Morera del Montsant (amb paradeta de rigor al Renaixement de Cornudella, d’anada i de tornada). L’últim camí vaig aspirar tant polsim blanc de la pedrera que se me’n van passar les ganes de per vida.
El que fa bo de fer en aquest temps és una excursioneta al Montsant, especialment des d’Albarca o de La Morera. És la muntanya perfecta d’hivern.
November 4th, 2008 at 4:20 pm
La Tere és una crack:
